Diego Tristán, l'espera obligada l'ha conduït a l'èxit que reclamava

El sevillà ja ha marcat tres gols amb el Mallorca

El davanter Diego Tristán ha començat la temporada amb molt bon peu. | TOMÀS MONSERRAT.

TW
0

No és Maradona però també nom Diego, és Tristán i ja és la nova sensació del Reial Mallorca.
Diego Tristán Herrera va néixer a Sevilla fa 22 anys. Fa 1'85 metres i pesa 80 kg. Tota la temporada passada jugà amb el filial vermellenc, mai no va comptar amb la confiança d'Héctor Cúper i a punt va estar d'abandonar la nau vermellenca.

Diego Tristán firmà amb el club vermellenc un contracte per quatre temporades amb una clàusula inicial de 2.500 milions. Però si el seu rendiment era satisfactori per al Mallorca, veuria augmentada la seva clàusula fins als 5.000 milions en els dos darrers anys de contracte, amb el pertinent augment de fitxa, circumstància que ja es produí al final de la passada.

Però encara hi va haver més enrenou. El fitxatge de Diego pel Mallorca va treure de polleguera Ruiz de Lopera. El club mallorquinista intentà negociar amb el Betis el fitxatge d'aquest jugador, però en veure que el club sevillà es tancava del tot malgrat la intenció del mateix jugador de fitxar pel Mallorca, decidí pagar-ne la clàusula sencera. I va ser quan Lopera contraatacà amb unes ofertes quasi irrenunciables a Roa i Stankovic, però que al final no es varen concretar.

I arribà el seu debut a Segona Divisió amb el Mallorca B. Un total de 39 partits disputats i 15 gols foren les bones estadístiques del davanter, que no impediren que el filial baixàs de categoria. S'entrenava amb el primer equip, però jugava amb el segon. La bona trajectòria de l'equip de Cúper i la presència de Dani i Biagini a l'atac provocaren l'espera. Diego volia jugar a Primera, el seu representant també, però el Reial Mallorca li recomanà paciència i feina en el filial. «Tristán necessita rebre 250 mil potades a Segona per poder jugar a Primera», va dir una vegada Cúper per justificar que el jove sevillà encara no estava preparat. Sembla que tenia raó.

Jugà uns minuts contra el Molde, sortí de titular contra el Numància "debut a Primera Divisió i gol", també contra el Sigma Olomouc "un altre golet" i finalment sortí a la segona part contra la Reial Societat i uns minuts després col·locava l'empat en el marcador.

Mario Gómez començà a confiar en ell, però no va tenir temps, arribà Fernando Vázquez i satisfacció plena. Tres partits, tres gols.
Desequilibri, olfacte golejador, imaginació i potència física al servei del Reial Mallorca; així és Diego Tristán. Una promesa feta sensació i convertit ja en una realitat.