Alberto (1), Fuentes (1), Loren (1), Pikabea (2), Rekarte (1), Kühbauer (0), Gómez (1), Idiákez (2), De Pedro (1), Sa Pinto (1) i Bonilla (1).
Aramburu (1) substituí Kuhbauer en el minut 64, Aldeondo (2) entrà en substitució de De Pedro en el minut 82 i Antia (-) va substituir Bonilla en el minut 88.
REIAL SOCIETAT:
1 MALLORCA: Burgos (1), Olaizola (1), Nadal (2), Fernando Niño (2), Miquel Soler (1), Lauren (2), Engonga (2), Stankovic (1), Ibagaza (2), Serrizuela (1) i Carlos (1).
Tristan (2) va entrar al terreny de joc en substitució de Serrizuela en el minut 67, Djokaj (-) va substituir Stankovic en el minut 77 i Carreras (-) entrà per Carlos en el minut 90.
ÀRBITRE: José Japón Sevilla (Col·legi andalús) va tenir una actuació regular. No va mostrar cap targeta admonitòria en tot el partit.
GOLS:
1-0: minut 23, Idiáquez marca en culminar una bona combinació dels davanters Sa Pinto i Bonilla.
1-1: minut 80, Diego Tristán, que feia pocs minuts que era al terreny de joc, remata amb el cap una falta botada per Ibagaza i aconsegueix l'empat per al Mallorca.
2-1: Aldeondo marca en rematar una bona passada de Rekarte.
INCIDÈNCIES: Bona entrada a l'estadi municipal d'Anoeta per presenciar el partit corresponent a la quarta jornada del Campionat de Lliga. Temperatura baixa. Va ploure intermitentment durant el partit, la qual cosa feia que molts jugadors llenegassin a la gespa banyada.El Mallorca va perdre el partit i l'oportunitat de puntuar en un camp que, ara com ara, se li havia donat bé al tècnic mallorquinista, Fernando Vázquez.
TOMEU MARTÍ.
Un Mallorca massa defensiu va veure com se li tornava a escapar un empat, que calia considerar com a bo, al final.
El partit resultà avorridíssim i no va tenir res de destacable, ja que Reial Societat i Mallorca es dedicaren a deixar passar els minuts sense arriscar i sense prendre cap risc per intentar arribar a la porteria contrària.
Els dos equips botaren al camp amb la necessitat imperiosa de guanyar. Els de Bernd Krauss perquè necessitaven recuperar el crèdit perdut la jornada passada a Vallecas, on caigueren davant el Rayo, i els de Vázquez per tal de confirmar que després del desastrós començament de temporada la recuperació és una realitat i per mantenir la bona ratxa des que el gallec es va fer càrrec de l'equip.
Malgrat això, Fernando Vázquez deixà assegut a la banqueta Diego Tristán i optà per un plantejament en principi molt conservador, ja que va donar entrada a Serrizuela, que es va situar com a doble pivot al costat d'Engonga, mentre que Carlos era l'única referència clara d'atac. Ajudat, això sí, per les entrades per les bandes de Lauren i Stankovic i amb el suport d'un Ibagaza un pèl més avançat que habitualment i amb més mobilitat que mai.
El domini del joc va ser altern a la primera meitat del partit, encara que durant la primera mitja hora la possessió de la pilota va ser bàsicament per al Mallorca, que tot i així no aconseguia crear ocasions clares de gol si no era en jugada a pilota aturada.
Les oportunitats varen ser en aquests primers quaranta-cinc minuts escasses i repartides. El migcampista basc Idiákez va gaudir de la primera en el minut 2, quan realitzà un fort xut des de dins de l'àrea que rebutjà amb seguretat Burgos.
Les del Mallorca, com ja s'ha dit, arribaven a pilota aturada. Una rematada de Niño a la sortida d'un córner executat per Stankovic en el minut 6 va estar a punt de travessar la línia de gol, però Loren ho evità. En el minut 14, Stankovic tragué una falta, amb la pilota situada molt a prop del córner, que va posar en dificultats la rereguarda del conjunt donostiarra, però no trobà rematador.
I justament quan el domini mallorquinista era més clar, es produí una ràpida jugada de contraatac reialista, en la qual Sa Pinto envià des de la banda dreta una centrada dins l'àrea petita del Mallorca que fou recollida per Bonilla, qui va tocar la pilota just per fer-la inaccessible a Burgos i servir el gol en safata a Idiákez, que tan sols va haver de tocar suaument la pilota per avançar la Reial Societat al marcador.
A partir del gol dels locals, el Mallorca va anar cedint progressivament el domini de l'esfèrica a la Reial Societat, que encara gaudiria d'una altra bona ocasió en el minut 31 quan Bonilla, després de desfer-se molt hàbilment de Niño, engaltà un fort xut des de fora de l'àrea que sortí llepant el pal esquerre de la porteria de Burgos.
De la seva banda, el Mallorca realitzaria encara tres jugades destacades més. La primera en el minut 35, quan Nadal realitzà un duríssim xut des d'uns quaranta metres que sortí fora per ben poc. Després, en els minuts 36 i 42, Ibagaza realitzà dues bones assistències que en la primera ocasió Carlos i en la segona Lauren no saberen culminar positivament per als interessos mallorquinistes.
La primera part conclouria amb el domini, tant pel que fa al joc com pel que respecta al marcador, del conjunt local.
La segona meitat començaria amb el mateix panorama. Tot i que no era aclaparador, el domini corresponia al conjunt local i la major part del joc es feia en camp mallorquinista. Si a la primera meitat les ocasions havien estat poques, en la represa les jugades amb un cert perill eren pràcticament inexistents. Pel bàndol mallorquinista, es pot destacar un xut molt ben intencionat d'Stankovic en el minut 62 en treure una falta. Pel bàndol reialista, hi hagué alguns intents de sorprendre Burgos des de fora de l'àrea, dels quals podríem destacar una mitja volea de Gómez que sortí fora per ben poc. L'ensopiment era total, i l'espectacle damunt el terreny de joc i el clima (ara plou, ara no plou) convidaven a anar a veure alguna de les pel·lícules que s'exhibien amb motiu del Festival Internacional de Cinema que s'organitza cada any a la ciutat donostiarra.
Vázquez intentà pal·liar la pobresa ofensiva del Mallorca deixant entrar Diego Tristán i és ben cert que ho aconseguí. No és que el panorama canviàs gaire, però la primera rematada que va fer el nouvingut va anar dins la porteria d'Alberto. Era en el minut 80 quan Tristán marcava el gol mallorquinista en rematar magistralment una falta botada per Ibagaza.
L'alegria mallorquinista va durar poc, ja que un altre home acabat d'entrar al terreny de joc, aquest de la Reial Societat, marcaria. Era en el minut 86 quan Aldeondo aconseguí rematar una bona passada de Rekarte i marcà el 2-1 que pocs minuts després es convertiria en definitiu i atorgaria els tres punts en litigi a una Reial Societat que va guanyar el partit perquè va arriscar una mica més que el Mallorca.
En definitiva, un matx horrorós i un Mallorca massa conservador que veu com se li escapen tres punts més en els darrers cinc mnuts de partit i que ahir, al camp municipal d'Anoeta, rompé la bona ratxa que semblava que havia iniciat amb el nou entrenador. Un Fernando Vázquez que amb algunes de les decisions que prengué ahir sembrà més dubtes que confiança. I el Mallorca que torna a la part baixa de la taula de classificació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.