Heinz Frentzen va aconseguir un triomf meritori

Ralf Schumacher no volgué que el cognom Schumacher passàs inadvertit a Monza i en absència del seu germà realitzà una bona cursa i acabà en segon lloc. I per a deliri dels «tifosi», finalment sí hi hagué un Ferrari en el pòdium, el finlandès Mika Salo, segon pilot de l'escuderia, acabà tercer deprés de protagonitzar una remuntada en les darreres voltes.

Aquesta no fou l'única bona notícia per a Ferrari, que a més veié com Irvine acabà en la sisena posició i empatà així amb Hakkinen en el lideratge de la classificació del Mundial, amb 60 punts. A més, el brasiler Rubens Barrichello (Stewart) acabà quart i «enamorà» els aficionats.

Els pilots espanyols Gené i De la Rosa no tingueren sort a Monza. El Minardi ni tan sols pogué començar la cursa mentre que de la Rosa hagué de retirar-se quan ja havia cobert més de deu voltes.

Mika Hakkinen donà la gran sorpresa negativa de la jornada. Tot pareixia estar al seu favor per deixar poc menys que sentenciat el Mundial: «Pole position» i el seu més directe rival, Eddie Irvine de Ferrari, relegat a la quarta línia de la graella de sortida. Però llavors sorgí l'imprevist, en la volta 30a hakkinen se sortí de la pista en un revolt del circuït i hagué d'abandonar la cursa.