El Mallorca queda fora de la Lliga de Campions i s'haurà de conformar a jugar la UEFA

MALLORCA: Leo Franco (2), Olaizola (2), Siviero (1), Fernando Niño (1), Miquel Soler (1), Lauren (2), Engonga (1), Stankovic (1), Ibagaza (1), Carlos (2) i Quinteros (0).
Gabrich (1) per Quinteros (min. 60), P. Soler (1) per Carlos (min. 77) i Tristán (-) per Engonga (min. 86).
FK MOLDE: Bakke (1), Dos Santos (1), Tessem (1), Lydersen (1), Fostervold (1), Fjortoft (1), Berg Hestad (2), Hoseth (1), Olsen (1), Lund (1) i Mork (1).
Sundgot (1) per Mork (min.70) i Singsaas (-) per Hoseth (min.87).
ÀRBITRE: Stephano Braschi (1) (Itàlia), auxiliat pels seus compatriotes Narciso Pisacreta i Nicola Saia. Amonestà els mallorquinistes Siviero i Ibagaza. Expulsà Fernando Niño amb vermella en el minut 85 per tocar la pilota amb les mans dins l'àrea quan el davanter noruec Lund estava disposat a rematar.
GOL:
1-0: minut 21, penal sobre Carlos que transforma Stankovic.
1-1: minut 85, Lund transforma un innocent penal comès per Fernando Niño.
INCIDÈNCIES: Gran entrada en el nou estadi de Son Moix sense arribar al ple. Presenciaren el partit des de la llotja els components de la selecció balear aleví que es proclamà campiona d'Espanya.

El Mallorca tenia peu i mig a la Lliga de Campions, just faltaven sis minuts per al final i el marcador assenyalava un mínim triomf dels homes de Gómez. Aleshores, arribà la gran decepció amb el gol noruec. Minuts abans, tal com ja succeí contra el Madrid, Gómez havia situat dos pivots sobre el camp per assegurar el resultat. Però la solució fou, altre cop, letal.

Tothom ho sabia i, tal com estava previst, Gómez i Brakstad compliren amb el guió, almanco de sortida. S'esperava un FK Molde defensiu, conservador, tancat al seu terreny i amb la intenció d'aprofitar qualsevol errada mallorquinista per cercar la porteria que ahir defensava Leo Franco. Gómez, que s'ho imaginava, havia assajat durant la setmana la circulació de la pilota amb paciència, sense presses i tenint especial esment a les pèrdues de pilotes. Es tractava, ens havia explicat el tècnic mallorquinista, de no facilitar el contracop dels noruecs. Però el cert és que, malgrat que el Mallorca dugué la iniciativa en tot moment, els primers esglais no tardaren a arribar a la porteria de Leo Franco. Un cop de cap de Lund, l'home més avançat del Molde, i un xut de Berg Hestad foren aturats sense dificultats pel debutant porter argentí. Olaizola va fer una excel·lent passada que Quinteros, completament sol, no encertà a transformar en gol. El FK Molde, amb una línia de quatre defenses, cinc migcampistes i un sol atacant, mantenia l'empat inicial i, amb el pas dels minuts, semblava perdre el respecte al Mallorca. Però els homes de Gómez, tard o d'hora, havien de marcar. En una passada llarga i alta per al petit Carlos, un dels dos immensos centrals noruecs espitjà el davanter mallorquinista. L'àrbitre no ho dubtà i assenyalà el punt de penal. Stankovic no fallà i amb un xut ras superà Bakker des dels onze metres. Son Moix va fer un alè.

El FK Molde, aleshores, es veia obligat a avançar les seves línies per intentar arribar a l'empat. El Molde es mostrava com un equip vulgar, sense recursos. Així, semblava clar que el conjunt noruec just podia marcar en una jugada aïllada, una pilota aèria o de falta.

Just quan es complia la primera mitja hora de joc, Lund, de falta directe, provocà el lluïment de Leo Franco, que encertà a rebutjar l'esfèric enviat pel davanter noruec fort i col·locat. L'humitat i el calor començava a afectar els noruecs, malgrat que amb el pas dels minuts, el Mallorca semblava rebutjar la possessió de l'esfèric per conformar-se a cercar el segon gol al contracop. I quasi arribà la sentència amb el temps ja complert, després d'una gran passada d'Stankovic que Lauren no encertà a introduir dins la porteria de Bakke. Així, amb innocent domini del FK Molde, s'arribà al final dels primers quaranta-cinc minuts.

El resultat no era bo, ni prop fer-s'hi, per al Molde, però Erik Brakstad, responsable tècnic del conjunt noruec, res no varià a la segona meitat. Quatre homes en defensa, cinc migcampistes i Lund eren tota la força del Molde. Això no obstant, sí és cert que es mostraren una mica més ofenssiu. Tenien el control de la pilota, sempre que el Mallorca els deixava, però poca cosa més. Les ocasions eren poques, quasi cap, i durant el primer quart d'hora just Quinteros, després que Carlos robàs una pilota a la dormida defensa noruega, va poder marcar. Però si el Mallorca no aconseguia crear clares ocasions, el Molde sempre que s'aproximava a la frontal de l'àrea perdia l'esfèric. Un xut llunyà de Dos Santos que Leo Franco, ben col·locat, aturà fou tot el bagatge ofensiu dels ja necessitats noruecs. El públic s'encalentia permoments, animava, però, còmodament assegut, veia com el joc no era ni bo ni brillant. Els noruecs acabaven amb les existències d'aigua a la banqueta i amb les forces. Ja estaven entregats, contra les cordes i quan faltava encara mitja hora l'única incògnita era saber quants gols aconseguiria el Mallorca.

El gran ensurt, i mentre el fons sud i el nord se saludaven, arribà en el minut 73. Una pilota doiuda, beneita, clara per a Leo Franco, pegà un estrany bot. Fernando Niño, atent, tragué l'esfèric sense més dificultats.

Mario Gómez, que en el minut 60 havia donat entrada a Gabrich en lloc de Quinteros, substituí Carlos i Paco Soler entrà al terreny de joc. Es tractava de mantenir la mínima victòria sense ensurts. El Mallorca passà a jugar amb dos pivots "Engonga i Soler", un mitja punta "Ibagaza" i un sol home en punta "Gabrich", però quasi res no canvià. Era la resposta de Gómez al segon punta introduït minuts abans per Brakstad. Però quan tot semblava decidit, Fernando Niño tocà la pilota amb la mà; Hoseth agafà el rebuig i marcà. L'àrbitre no donà validesa al gol, però assenyalà el punt de penal. Lund no fallà i Son Moix desesperà i els jugadors quedaren destrossats.