Irvine guanya gràcies al cop entre els McLaren

De la seva banda, Marc Gené, al volant d'un Minardi M01 Ford, va acabar a l'onzena posició, a només una volta del vencedor, mentre que Pere Martínez de la Rosa, d'Arrows A20, va abandanar quan va sortir de la pista a la meitat de la cursa. En el moment d'abandonar, De la Rosa era setzè gràcies a la brillant sortida que havia protagonitzat i que l'havia fet guanyar set llocs. La col·lisió a la primera volta entre Hakkinen i Coulthard, amb una culpabilitat difícil d'establir, va condicionar notablement el desenvolupament de la cursa. Coulthard va passar a encapçalar la prova per davant del brasiler Rubens Barrichello (Stewart SF03 Ford) i d'Eddie Irvine, mentre que Hakkinen quedava relegat a la darrera posició.

A més d'aquest incident a la primera volta entre els McLaren, el sentit tàctic de l'escuderia Ferrari també va ser decisiu, en retardar l'única aturada d'Irvine per fer benzina i canviar els pneumàtics tant com era possible i situar-se així en primera posició sense haver d'avançar Coulthard a la pista. Hakkinen va protagonitzar una espectacular remuntada des de la darrera posició, que al va dur a la tercera, per davant de Barrichuelo, una vegada aquest era traït pel seu motor i abandonava prop del final, però ja era incapaç d'apropar-se al duet que capitanejava la competició.

Després de la seva aturada per fer benzina, Irvine va aconseguir incorporar-se a la pista per davant de Coulthard i aquest el va assetjar durant les treinta voltes que restaven per finalitzar la cursa, cercant una errada de l'irlandès que mai no va arribar a produir-se i que al final va creuar la línia d'arribada primer, i s'adjudicà així la seva segona victòria de la temporada. Així, queda a dos punts del líder, Hakkinen.