Dues a Zagreb 87; set a Duisburg 89; dues a Sheffield 91; tres a
Buffalo 93; una l'any 1995 a Fukuoka, una a la passada edició de la
Universíada disputada a Sicília i la fredolera de 27 metalls a
Palma 1999. I és que ni judo, ni atletisme, ni natació, ni esgrima,
ni tennis, ni salts, ni gimnàstica, ni vela, ni bàsquet, ni volei,
ni waterpolo ni tampoc futbol no van poder deixar Espanya sense
medalla. Dotze disciplines, i en totes elles com a mínim un
representant espanyol va pujar al podi per penjar-se una medalla al
coll.
Estats Units va ser, amb 55 medalles, el país que més medalles
va endur-se, seguit de Rússia amb 42 i Japó amb 40. Però, de la
seva banda, Espanya, quarta en el medaller general, va complir amb
el seu paper d'amfitriona i no va deixar cap aficionat sense veure
l'equip local en la final, o en la lluita pel bronze del seu esport
preferit. Aquesta és, sense dubte, l'explicació que cada vegada un
major nombre d'aficionats es desplaçàs fins a les instal·lacions
seus de la competició universitària per veure suar els seus futurs
ídols.
Una altra dada significativa és que Espanya va issar la bandera
tant en les competicions individuals com en les competicions per
equips, mentre que Estats Units, líder en el còmput global de
medalles, només va pujar al podi en una competició per equips, el
bàsquet, amb un or en la categoria masculina i argent en la
femenina.
Però d'entre les alegries dels triomfs espanyols, cal destacar,
sobretot, la satisfacció de veure un natural de les nostres Illes
amb la medalla al coll: El nedador mallorquí Dani Vidal va iniciar
la cursa dels balears cap al podi. Després Paco Vázquez (l'únic
eivissenc) i Martí Ferrer a bàsquet masculí, Àngel Colom a volei i
Joan Ramis a futbol van penjar-se una medalla al coll davant els
aplaudiments de la seva, més que dels altres, afició.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.