Espanya no perdona la medalla de bronze de bàsquet

ESPANYA: Bernabé (14), Vázquez (20), Moraga (7), Tamames (2), Víctor Luengo (4), -cinc inicial- González (6), Marco (0), Burgos (2), Martí Ferrer (9), Àlvarez (9), R. Burgos (0), Martínez (17). 34/51 tirs lliures, 19/36 llançaments de dos punts, 6/23 de tres punts, 30 rebots (12 ofensius), 31 faltes personals comeses. Eliminats: Moraga, Tamames i Ferrer, tots en els darrers minuts de la segona part.

MÈXIC: Llamas (15), Nájera (19), Izaguirre (2), Escobedo (13) Zúñiga (20), -cinc inicial- Ramírez (0), Valerio (5), Rios (0), Dorado (2), Sánchez (0), Rochín (2), Aguirre (0). 26/34 tirs lliures, 14/29 llançaments de dos punts, 8/21 llançaments de tres punts, 28 rebots (9 ofensius), 35 faltes personals comeses. Eliminats: Llamas, Nájera, Izaguirre, tots en els darrers minuts de la segona part.

MARCADOR (cada cinc minuts):12-8, 23-17, 32-28, 42-40 (mitja part), 54-47, 66-58, 75-66, 90-78 (resultat final).
ÀRBITRES: Nikos Karousis i Robert Iliffe.
INCIDÈNCIES: Tan sols prop de 700 persones, que en tot moment animaren l'equip espanyol, s'acostaren al pavelló de Son Moix a veure el partit. En tot moment va regnar l'esportivitat entre els dos equips, i sols va destacar una forta colzada, involuntària, de Moraga contra Escobedo. El jugador mexicà va sagnar pel nas i, després d'estar estès al terra prop de 4 minuts, es va retirar al vestidor.

Ni el mal arbitratge del dia anterior contra Estats Units desconcentrà una Espanya disposada a endur-se una medalla. A les 12 del migdia, els joves jugadors de Paco García sortiren a la pista disposats a pujar al podi. I entre ells hi havia dos balears, Paco Vázquez, del TDK, i Martí Ferrer, del Caja León, que volgueren donar al públic allò que demanava: punts i espectacle. Tan bon punt l'àrbitre grec deixà jugar sense interrompre amb molestoses personals en atac, l'eivissenc Vázquez, amb el sis a l'esquena, protagonitzà una entrada espectacular pel passadís humà que els jugadors mexicans havien descuidat a la banda esquerra.

A partir d'aquí, Mèxic desenvolupà una agressiva defensa per aturar la rapidesa espanyola, que, una vegada rere un altre, propiciava contra atacs després que el base del Càceres, Bernabé, robàs la pilota. No obstant això, res no descentrà l'equip espanyol, que finalitzà la primera part amb una brillant jugada de Lluís Martínez, probablement l'home més destacat de l'equip local.

Espanya continuà dominant la segona part, imposant un joc ràpid i amb entrades fins a la cuina. Tan sols a partir del minut 9, Mèxic va aconseguir mantenir Espanya allunyada de la cistella i remuntar l'avantatge espanyol de vuit punts. Una falta antiesportiva de Nájera sobre Ferrer, però, va posar fi a la sequera anotadora d'Espanya, que aviat, i amb una gran jugada del mateix Ferrer, s'avançava 9 punts en el marcador (75-66). Ja sols faltaven cinc minuts per a la fi del partit i els nervis es manifestaven al parquet. Karousis advertí diverses vegades els jugadors i, en el minut 41, expulsà Nájera per protestar. El tram final fou un passeig per una Espanya que, com a dada més negativa, en destaca el poc encert des de la línia de personal.