Ranieri s'acomiada fent el València campió

3 VALÈNCIA: Cañizares, Angloma, Djukic, Roche, Carboni, Farinós, Mendieta, Milla, Vlaovic, Claudio López i Ilie.
Angulo per Vlaovic en el minut 62, Bjorklund per Claudio López en el minut 85 i Juanfran per Carboni en el minut 88.

ÀRBITRE: Díaz Vega (col·legi asturià). Amonestà Santi, José Mari, Juninho, Chamot, Serena i Mena per part de l'Atlètic de Madrid i Angloma i Carboni per part del València.

GOLS:
0-1: minut 23, Claudio López engalta una excel·lent volea després d'una centrada de Mendieta.
0-2: minut 33, Mendieta després d'una genial jugada personal dins l'àrea.
0-3: minut 82, Claudio López culminant un espectacular contracop.

El València conquerí la seva sisena Copa del Rei després de derrotar l'Atlètic de Madrid en la final que es disputà a l'estadi olímpic de Sevilla per 0-3.

El conjunt de Ranieri, qui ahir dirigí el seu darrer partit a la banqueta de l'equip valencianista, fou infinitamnent superior a l'esquadra blanc-i-vermella durant els primers quaranta-cinc minuts i seves foren les ocasions més clares per marcar. El tècnic italià alineà de sortida un equip clarament ofensiu amb Vlaovic, Claudio López i Adrian Ilie com a encarregats de portar el perill a la porteria de Molina. Fou el Piojo qui protagonitzà les primeres rematades contra el marc matalasser i sens dubte fou un presagi d'allò que passaria en el minut 23, quan rematà al fons de la xarxa, en una esplèndida volea, una magnífica centrada de Mandieta.

El primer gol del València feia justícia al joc desenvolupat sobre el terreny de joc per ambdós equips fins aleshores i fou un auntèntic gerro d'aigua freda per als homes de Radomir Antic, qui tot i encaixar el gol no donaven mostres de reacció. Així, només deu minuts després, el capità valencianista Mendieta protagonitzà la jugada més espectacular de la final, quan controlà una pilota amb el pit, va fer un barret al defensa matalasser Santi i afusellà Molina. Aquest golàs era mig títol i els milers d'aficionats del València començaren a celebrar-ho. Només a partir del segon gol els madrilenys reaccionaren tímidament, però una vegada i una altra s'estavellaven contra l'ordenada defensa valencianista. D'altra banda, el conjunt de Ranieri es dedicà a utilitzar l'arma del contraatac. Amb el marcador de zero a dos s'arribà al descans.

Durant el descans, Antic va fer entrar el davanter Solari en substitució de Lardín cercant un revulsiu, però l'esquema tàctic de Ranieri funcionava a la perfecció i ofegava el joc creatiu dels blanc-i-vermells. El València cedia terreny i la iniciativa a l'Atlètic, però això no es traduí en ocasions de perill a favor de l'equip madrileny. En el minut 55, el col·legiat asturià Díaz Vega anul·là un gol als blanc-i-vermells per fora de joc, però no hi hagué protestes. Els minuts passaven i el València era cada vegada més a prop del títol, mentre que l'Atlètic de Madrid es veia impotent per trencar l'ordenada defensa «txe». I com més a prop era el gol matalasser, arribà el tercer gol del València després d'una espectacular escapada de Claudio López, qui, trencant el fora de joc i després de driblar la sortida de Molina, envià la pilota al fons de la xarxa.