Va ser del tot impossible no plorar com una Magdalena. Quina
emoció. Ja eren més de les onze quan el Buquebús, que transportava
els quasi tres-cents mallorquinistes que acudiren fins a Birmingham
amb vaixell i autocar arribaren al moll de Palma. El president
Guillem Reynés, el conseller delegat Mateu Alemany, el director
general de relacions externes Ramon Servalls, el directiu Antoni
Planas i el president de la Federació de Penyes Miquel Garro
acudiren fins el moll per tal de donar la benviguda personalment a
tots quants anaren fins a Birmingham amb vaixell i autocar.
Just començar el desembarc dels mallorquinistes començaren els
plors. No era per a menys. Quanta emoció. Havien fet vint-i-set
hores d'autocar per arribar a Anglaterra, havien vist com el seu
equip es quedava a les portes de la glòria, i reiniciaren el viatge
cap a Palma "vint-i-set hores més". Però desembarcaven contents,
satisfets i cantant. «El Mallorca és un sentiment...», se sentia
una i altra vegada. Reynés, emocionat, els abraçava un a un i els
agraïa l'esforç personalment. Alemany oblidava la seva habitual
seriositat i també cantava. I així, amb nins, joves i molta gent
gran.
Quan la totalitat dels mallorquinistes ja havien desembarcat, la
festa continuà al moll. Càntics, fotografies i més plors. Semblava
com si ningú no volgués partir cap a casa, malgrat el cansament
acumulat. El Reial Mallorca havia tornat de buit, sense recompensa,
però havia acaronat la glòria. Els homes de Cúper havien fet un
gran partit i els aficionats semblava que retornaven victoriosos.
«Cúper, queda't», deien una i altra vegada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.