Futbol insular

Santa Ponça, el més gran Mig seriós, mig en broma, transcorria l'any 1994, a la ja per aquell temps prometedora zona turística de Santa Ponça. Una zona on «tot bitxo vivent» es començava a «situar» econòmicament, per poc que fos el seu «pisquis» emprenedor. I com és natural, el sol sortia cada dia per a tothom, i com és comprensible, també va aconseguir aglutinar en compacta pinya un grup d'amics, esportistes a carta cabal, que tingueren la idea de formalitzar un club de futbol, millor dit, intentar remoure les cendres d'aquell altre gran equip que defensant els colors de la zona va passejar per tota Espanya el nom de Santa Ponça, en militar a Segona Divisió nacional. Un grup, on faltava el capità que coordinàs tot el «burball» recaient l'anomenament en la persona de Felip Domínguez, personatge vinculat llargues temporades a l'esport futbolístic, amb experiència suficient, perquè el vaixell arribàs a port. D'aquesta forma, va ressorgir el nom del Santa Ponça, militant a la categoria més modesta del futbol base amateur balear: Tercera Regional. El primer partit es va disputar en el camp del Platges Can Picafort que finalitzà amb victòria dels «debutants» per 0-7. Un resultat que a poc a poc va anar millorant al llarg del campionat que es va saldar amb l'ascens a Segona Regional. Una altra temporada militant en aquesta categoria, ja que al final es va aconseguir ascendir a Primera Regional. Categoria on es va limitar una sola temporada, ja que novament es va proclamar campió ascendit a Regional Preferent. La trajectòria no podia ser més triomfal. Dues temporades a Preferent, i al partit del diumenge dia 2 de maig de 1999 els crits de «l'aliró» retumbaren per tot l'entorn del terme municipal de Calvià, celebrant l'ascens a categoria nacional. Tota una Tercera Divisió. I el millor del cas, que tot quant acabam de manifestar va ser aconseguit amb jugadors, la majoria nadius de la zona del terme de Calvià, ja que les excepcions varen ser ben escasses. Plantilles de jugadors, ben assessorats per experimentats tècnics, que aquesta temporada va comptar amb l'extraordinària direcció del sempre incorformista Tolo Vich. Un dels tècnics més valuosos del ventall futbolístic balear. I per sobre de tots, la previsora i seriosa feina de «l'staff» directiu, capitanejat, repetim, pel gran Felip, Jaume Mayol, etc, etc... fins arribà al més modest col·laborador. Dos partits resten per culminar la temporada. El pròxim diumenge al polígon de Can Valero, on els components de Penya Arrabal els obsequiaran amb el passadís d'honor i el següent diumenge, baixada del teló rebent en el camp del Calvià el rival alcudienc, que servirà com a apoteosi total.