Miquel Dalmau és un dels responsables directes de l'èxit actual
del Reial Mallorca. Juntament amb un reduït grup de mallorquinistes
va fer possible que el club es transformàs en societat anònima
esportiva. Però l'estada de Dalmau al capdavant de l'entitat no fou
gens fàcil, ja que al fracàs esportiu que suposà no aconseguir
l'ascens s'hi sumaren greus dificultats econòmiques. Finalment,
Dalmau va vendre l'entitat i passà a observar la realitat
mallorquinista com qualsevol aficionat més. En tot cas, ningú no
podrà negar mai la dedicació i els doblers que Dalmau es deixà rere
el Mallorca del seu cor.
"Se us veu feliç.
"Sí, som feliç, i per molts de motius. Bàsicament, jo som
mallorquinista de tota la vida i la situació que vivim ara,
independentment de qui comandi a l'entitat, és especial. Si algú em
demanàs perquè és especial, la veritat és que la meva sensació no
és racional, sinó espiritual. És com un enamorament. Si ho has
d'analitzar, no saps què has de dir. El que està passant és...
Tenim una alegria...
"Ha canviat molt la situació en poc temps.
"Jo estic a un país que és Mallorca, i la nostra terra és la que
és, i les nostres institucions són les que són, independentment de
qui prengui les decisions, de si els jugadors són mallorquins o no
són d'aquí... Això són temes secundaris, importants però
accessoris. El més important és que l'entitat ha aconseguit
aglutinar a una societat que no és, evidentment, aficionada al
Mallorca... No hi ha afició suficient, i per això diumenge hi havia
dotze mil espectadors, quan a qualsevol lloc, després d'haver
arribat a la final de la Recopa, el camp hauria rebentat... Ara bé,
el Mallorca, en aquest moment, ajunta tothom... És l'única entitat
social capaç d'aglutinar tota la societat mallorquina per un
objectiu concret. Sé que nosaltres som molt exagerats i passam de
tot a res. Supòs que si un dia el Mallorca, en un futur, té un
moment difícil, quan es demani suport, la resposat probablement
serà la històrica. És a dir, donar l'esquena i posar excuses. En
aquest moment d'eufòria, hem de viure el present i gaudir...
"Viatjàreu a Londres, a Barcelona... supòs que no vos perdreu
la cita de Birmingham.
"Evidentment, amb tota la família. Fa la sensació que com és la
darrera Recopa és poca cosa. No és així... És una final d'una
competició europea.
"I vós sou el president d'honor.
"...No es pot estimar una entitat perquè siguis el president o un
directiu. Jo l'he estimada sempre. Sense ser res del club en aquest
moment, més que un personatge històric, visc aquesta situació amb
moltíssima felicitat. Han volgut la pena tots els esforços que
s'han fet. Aquella inversió que feren un grapat de mallorquinistes
ara esà ben amortitzada.
"Teniu sana enveja?
"No. Diumenge m'ho demanaven. Segurament jo no ho hauria
aconseguit. Puc dir ben clar que no hi ha ningú en el Mallorca que
pugui ser més feliç que jo veient com van les coses. Ho dic amb
tota sinceritat, perquè així ho sent... Tenc la sensació que ha
valgut la pena lluitar...
"I el futur?
"Dependrà dels resultats... Els jugadors que se'n van del Mallorca
passen desapercebuts. Els tècnics han fet una gran feina. El fet
que el propietari no sigui mallorquí ha estat bo per a l'entitat.
Quan el propietari viu aquí, rep castanyes cada dia.
"Ho he entès bé. El fet que el propietari no sigui mallorquí
ha estat bo per a l'entitat?
"Basta veure els resultats. Mai el Mallorca no havia estat com ara.
Som envejosos, roquers... però si al de fora li va bé, ja ens va
bé... L'anàlisi dels fets de manera objectiva ens du a pensar que
ha estat bo no tenir un propietari mallorquí.
"Sembla que ara hi ha un hoteler interessat en la
compra.
"Li hauria sortit més econòmic si ho hagués fet fa set anys.
"Li vàreu oferir vós?
"Sí, i la resposta va ser un no com una catedral. He llegit que ni
tan sols el volen rebre. A mi, em sembla que si hi hagués
l'oportunitat de comprar-lo, no l'agafaria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.