TW
0

La nit del 22 d'abril de 1999 serà recordada per sempre entre els aficionats mallorquinistes. Per fi i després de 83 anys d'història i tres eliminatòries de Recopa, l'estadi de la plaça Barcelona va viure una nit típicament de competició europea. El Chelsea és un gran d'Europa i en joc estava una final de Recopa. Els aficionats del Reial Mallorca ho sabien i per això ompliren les graderies. Feia molt de temps que el Lluís Sitjar no es tenyia de vermell com ahir. Fins ara aquesta temporada, el ciment havia estat el més habitual.

Passades les sis de l'horabaixa els primers aficionats feien acte de presència a la graderia de l'estadi. En el fons sud els primers anglesos i en el nord els primers mallorquinistes. Ràpidament es va omplir Es Fortí, quan faltava d'una hora per començar l'encontre la pràctica totalitat dels 18.000 espectadors ja eren a les seves localitats. Les dues aficions s'intercanviaven crits, insults i càntics. El fons nord era totalment blau. El blau celest dels seguidors del Chelse i el blaumarí de l'uniforme de la Policia. Més 100 agents els vigilaren durant tot el partit.

I es varen fer les desitjades i esperades nou del vespre. 18.000 espectadors, 150 policies, 12 cans i 22 estrelles es preparaven per viure una nit històrica. I en el minut 15 aquesta nit es començà a convertir en històrica i inoblidable per als vermellencs. Milers de banderes s'enlairaren després del gol de Biagini. Mentre, els temuts supporters anglesos es varen quedar muts.

Tot rutllava a la perfecció. El Mallorca guanyava, estava la final i els anglesos es comportaven més que bé. Només dos detinguts durant el partit i foren mallorquinistes. Tot anava tan bé dins el Lluís Sitjar que a les 22:50 del vespre, el Reial Mallorca ja estava en la final de la Recopa d'Europa.