Recopa: La Lazio fa un mal partit, però serà a la finalíssima

LAZIO: Marchegiani; Negro, Nesta, Mihajlovic, Pancaro; Lombardo, Stankovic, F. Couto, Nedved; Vieri i Mancini.
Almeyda per F. Couto, De la Peña per Mancini i Boksic per Vieri.
LOKOMOTIV: Nigmatoulline; Arifoulline, Tcherevtchenko, Tchougainov, Kharlatchev; Lavrik, Leskov, Smertin, Gourenko; Dzhanashia i Boulikine.
Maminov per Kharlatchev i Borodjouk per Maminov.
ÀRBITRE: Anders Frisk (SUE). Amonestà F. Couto i Arifoulline.

La Lazio, gràcies al doble valor dels gols anotats en terreny advers en cas d'empat final, va fer valer l'1-1 del partit d'anada i conquerí amb més pena que glòria el bitllet per anar a la segona final europea consecutiva, amb igualada sense gols a la tornada.

El partit de la Lazio, davant la qualitat que atresora la seva plantilla, fou senzillament decepcionant i evidencià l'alarmant mal moment que l'equip viu en aquest mes d'abril, que ha posat en perill la conquista del títol de Lliga que fa dues setmanes es donava per segur.

L'1-1 de l'anada condicionà molt el plantejament del tècnic local Sven Goran Eriksson que deixà, entre altres, a la banqueta el xilè Marcelo Salas, l'argentí Matias Almeyda, el portuguès Sergio Conceiçao, el croat Alen Noksic i l'espanyol Iván De la Peña.

A més, els jugadors locals sortiren poc concentrats, pecaren de sobèrbia i varen creure que el partit seria quasi un passeig triomfal. El seu centre del camp no organitzà, ni espitjà i en atac existien poques solucions, amb un molt solitari Vieri.

La desídia local es trobà amb un Lokomotiv de Moscou més motivat que, almanco, i malgrat la seva inferioritat, sortí a entregar-se i no va donar ni una sola pilota per perduda. Per a desgràcia de l'equip rus, els seus jugadors no tenen la qualitat dels italians i el seu atac no és gens resolutiu. Així, anaren passant els minuts i, malgrat que el Lokomotiv, exercí un lleuger domini territorial, el resultat no es va moure i s'arribà al final amb el resultat inicial.