Moyà celebra la victòria.

TW
0

Era la primera gran oportunitat de la seva vida i Carles Moyà no la podia deixar escapar. El rival era la seva bèstia negra, i això augmentava encara un poc més el llistó per al mallorquí. A pesar de totes les circumstàncies i la pressió que suposa jugar-se el número 1, Moyà respongué com un autèntic campió i no decebé els aficionats, aconseguí el seu somni: ja és el número 1 mundial.

El partit s'inicià sota un terrible sol que augmentà encara més la temperatura ja existent a la pista Stadium del complex d'Indian Wells. Al davant hi havia dos contrincants que es coneixen quasi a la perfecció, ja que a més a més d'haver-se enfrontat en quatre ocasions recentment, entrenen moltes vegades plegats i són dos grans amics fora de la pista. De tota manera, cada partit és un món diferent i a més en aquesta ocasió hi havia en joc molt més que una simple victòria. Moyà i Kuerten sortiren a la pista concentrats i els dos primers jocs anaren a parar equitativament per a cadascun. Però Moyà no estava per deixar passar molt de temps ni per esperar i així, en el quart joc, trencà ja el servei del brasiler per situar-se per davant en el marcador. Moyà aguantà el seu servei en el joc següent i es va posar en un còmode 4-1 al seu favor que li començava a obrir les portes cap a la història.

A partir d'aquí, el mallorquí es dedicà a conservar el seu servei i s'arribà al final del primer set amb victòria de Moyà per 6-3. La primera passa ja estava feta i ara tan sols calia esperar que els nervis i sobretot la relaxació no el traïssin com ho varen fer en altres partits importants en els quals havia començat per davant, com ara la final del Masters d'Hanover contra Corretja.

La segona mànega es va iniciar de la mateixa manera que la primera i els tennistes conservaren els seus serveis en els primers jocs, tot i que Kuerten passà molts més problemes que no el mallorquí per aconseguir-ho.

Va ser en el quart joc quan Guga Kuerten aconseguí trencar el servei del mallorquí després que els àrbitres li xiulassin dues faltes de peu consecutives. Quan la situació feia pensar en una possible «síndrome Masters», Moyà inicià una tímida reacció i arribà a gaudir de quatre pilotes de break, que finalment Kuerten aconseguí evitar-ho i se situà en el marcador amb un clar avantatge de 4-1.

En aquells moments Moyà semblà caure en un forat fosc del qual no podia sortir. Kuerten es mostrà gairebé infal·lible a la pista central d'Indian Wells i sense cap problema tornà a rompre el servei del mallorquí per situar-se amb 5-1 en el marcador i el servei al seu poder. El darrer joc del set va ser de pur tràmit, ja que Kuerten se l'adjudicà amb certa comoditat amb un Carles Moyà que pensava ja en la tercera i definitiva mànega. El 6-1 a favor del brasiler pujà al marcador i allargà l'emoció un poc més.

Al tercer set, Moyà retornà a la concentració amb la qual inicià el partit, i conscient de la importància del resultat del partit guanyà el seu servei amb un gran tennis, treient fora de la pista Kuerten i engalanant-se a més a més amb cops d'autèntic luxe. Així, continuà la remuntada i s'adjudicà el servei del brasiler amb un joc en blanc que repetí en el tercer joc del partit amb la treta al seu favor una altra vegada. Amb un 3-0 en el marcador, el número 1 començava a acostar-se.

Estava clar que el número 1 del món tenia un destí i Carles Moyà ho sabia. Un nou break al quart joc sentencià definitivament el partit, per acabar d'arrodonir-ho sumà el 5-0 amb facilitat. El darrer joc va ser de tràmit. Carles Moyà era ja el número 1 del món, el millor tennista de tots.