Era la primera gran oportunitat de la seva vida i Carles Moyà no
la podia deixar escapar. El rival era la seva bèstia negra, i això
augmentava encara un poc més el llistó per al mallorquí. A pesar de
totes les circumstàncies i la pressió que suposa jugar-se el número
1, Moyà respongué com un autèntic campió i no decebé els
aficionats, aconseguí el seu somni: ja és el número 1 mundial.
El partit s'inicià sota un terrible sol que augmentà encara més
la temperatura ja existent a la pista Stadium del complex d'Indian
Wells. Al davant hi havia dos contrincants que es coneixen quasi a
la perfecció, ja que a més a més d'haver-se enfrontat en quatre
ocasions recentment, entrenen moltes vegades plegats i són dos
grans amics fora de la pista. De tota manera, cada partit és un món
diferent i a més en aquesta ocasió hi havia en joc molt més que una
simple victòria. Moyà i Kuerten sortiren a la pista concentrats i
els dos primers jocs anaren a parar equitativament per a cadascun.
Però Moyà no estava per deixar passar molt de temps ni per esperar
i així, en el quart joc, trencà ja el servei del brasiler per
situar-se per davant en el marcador. Moyà aguantà el seu servei en
el joc següent i es va posar en un còmode 4-1 al seu favor que li
començava a obrir les portes cap a la història.
A partir d'aquí, el mallorquí es dedicà a conservar el seu
servei i s'arribà al final del primer set amb victòria de Moyà per
6-3. La primera passa ja estava feta i ara tan sols calia esperar
que els nervis i sobretot la relaxació no el traïssin com ho varen
fer en altres partits importants en els quals havia començat per
davant, com ara la final del Masters d'Hanover contra Corretja.
La segona mànega es va iniciar de la mateixa manera que la
primera i els tennistes conservaren els seus serveis en els primers
jocs, tot i que Kuerten passà molts més problemes que no el
mallorquí per aconseguir-ho.
Va ser en el quart joc quan Guga Kuerten aconseguí trencar el
servei del mallorquí després que els àrbitres li xiulassin dues
faltes de peu consecutives. Quan la situació feia pensar en una
possible «síndrome Masters», Moyà inicià una tímida reacció i
arribà a gaudir de quatre pilotes de break, que finalment Kuerten
aconseguí evitar-ho i se situà en el marcador amb un clar avantatge
de 4-1.
En aquells moments Moyà semblà caure en un forat fosc del qual
no podia sortir. Kuerten es mostrà gairebé infal·lible a la pista
central d'Indian Wells i sense cap problema tornà a rompre el
servei del mallorquí per situar-se amb 5-1 en el marcador i el
servei al seu poder. El darrer joc del set va ser de pur tràmit, ja
que Kuerten se l'adjudicà amb certa comoditat amb un Carles Moyà
que pensava ja en la tercera i definitiva mànega. El 6-1 a favor
del brasiler pujà al marcador i allargà l'emoció un poc més.
Al tercer set, Moyà retornà a la concentració amb la qual inicià
el partit, i conscient de la importància del resultat del partit
guanyà el seu servei amb un gran tennis, treient fora de la pista
Kuerten i engalanant-se a més a més amb cops d'autèntic luxe. Així,
continuà la remuntada i s'adjudicà el servei del brasiler amb un
joc en blanc que repetí en el tercer joc del partit amb la treta al
seu favor una altra vegada. Amb un 3-0 en el marcador, el número 1
començava a acostar-se.
Estava clar que el número 1 del món tenia un destí i Carles Moyà
ho sabia. Un nou break al quart joc sentencià definitivament el
partit, per acabar d'arrodonir-ho sumà el 5-0 amb facilitat. El
darrer joc va ser de tràmit. Carles Moyà era ja el número 1 del
món, el millor tennista de tots.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.