De la Hoya conserva la corona welter

De La Hoya sorgí de l'abisme de la que hauria estat la seva primera derrota com a professional en el darrer assalt, i als 11 segons d'haver sonat la campana, arribà a Quartey amb un cop d'esquerra que envià el seu rival a la lona.

«Sabia que la brega estava molt igualada, ambdós havíem realitzat una gran boxa, complíem a la perfecció amb les respectives estratègies i des del cantó em varen dir que era el moment de demostrar que era un autèntic campió», declarà De La Hoya.

Amb Quartey a la lona esperant que l'àrbitre li comptàs els vuit segons de protecció, la figura de De la Hoya començà a créixer i només la resistència i la gran preparació de l'excampió africà va fer possible que no arribàs l'anunciat KO.

Però per De La Hoya, com succeeix amb els grans artistes que deixen per al final el seu millor número, l'objectiu estava complert perquè les seves accions impressionaren els tres jutges que varen canviar completament els números definitius a les seves cartolines. El domini i l'espectacularitat de la boxa de De la Hoya en el darrer assalt, que va tenir Quartey arraconat i a punt del KO, va fer que els tres jutges li donassin l'assalt guanyador amb puntuació de 10-8 de manera unànime.