Dani deixà clar que no li poden deixar un sol metre de llibertat. | TOMÀS MONSERRAT.

TW
0

1 MALLORCA: Roa (1), Olaizola (1), Siviero (2), Marcelino (2), Miquel Soler (1), Engonga (1), Lauren (1), Ibagaza (2), Stankovic (2), Biagini (2) i Dani (2).
«Chichi» Soler (1) substituí Ibagaza en el minut 76 i Ariel «Chupa» López (-) entrà per Biagini en el 79.


0 SALAMANCA: Stelea (1), Nuno Luis (1), Corino (1), Pavlicic (1), Lanna (0), Taira (1), Giovanella (2), Edu Alonso (1), Vellisca (1), Lunari (0) i Silvani (0).
Casartelli (0) substituí Lunari en el minut 54, Monteanu (0) entrà per Silvani en el 69 i Barbarà (-) per Edu Alonso en el 83.


ÀRBITRE: Víctor José Esquinas Torres (1) tingué errors i incoherències notables, sobretot com a conseqüència de les faltes reiterades i dels escassos reflexos del col·legiat. Amonestà amb targeta groga Corino (minut 27), Nuno Luis (m.29), Lunari (m.33), Edu Alonso (m.42), Taira (m.50), Olaizola (m.55), Engonga (m.72) i el segon entrenador del Salamanca, Balta (m.88).
GOL:
1-0: minut 53, Dani remata de cap un excel·lent servei des de la banda de Biagini.
INCIDÈNCIES: Horabaixa molt fred a Palma, amb més de mitja entrada al Lluís Sitjar. Abans de començar el partit el president mallorquinista, Guillem Reynés, imposà la insígnia d'or als germans Company Serra en reconeixement al seu servei al club. La gespa del camp continua en estat lamentable i no s'acaba d'entendre prou bé el motiu que fa servir Cúper per jugar amb l'herba tan alta, tot impossibilitant l'espectacle.

Un gol esplèndid de Dani, en el minut 53, culminant una excel·lent jugada de contracop mallorquinista, donà la victòria a l'equip de Cúper. L'un a zero en el marcador és el millor reflex d'un partit fred, fat i espès.

Des de bon començament es veié un Mallorca ansiós, amb ganes d'agradar, amb la il·lusió de congratular-se amb el seu públic i amb la voluntat de persistir als llocs alts de la classificació. Però, ben aviat, la defensa mallorquinista mostrà les seves mancances i limitacions, sobretot com a conseqüència de l'escàs encert en el centre del camp. Vellisca i Edu Alonso disposaren de les millors ocasions visitants, perquè el Salamanca pressionava, robava la pilota i arribava amb facilitat a l'àrea de Roa.

El públic mallorquinista, ajupit pel fred, es mostrava cada cop més pessimista amb l'equip i amb les seves possibilitats. Al descans, molts pocs donaven un duro per un equip incapaç de proposar tesis innovadores i lent, que només es mostra segur quan actua de forma expeditiva.

La segona part, amb el gol de Dani en el minut 53, canvià substancialment l'estat d'ànim dels dos equips. L'entrada de «Chichi» Soler al camp serví encara més per infiltrar a l'equip local una nova dosi de contenció, de futbol control i una major ansietat al centre del camp.

Les anades i vingudes d'uns i altres, les imprecisions, la lluita aferrissada al mig del camp marcaren el to del darrer quart d'hora, en què només un miracle podia canviar un marcador glaçat i inamovible. El Mallorca jugava a favor del marcador i al ritme del rival, mentre el Salamanca controlava desesperadament, amb desencert i sense poder desestabilitzar els locals. Al final, el Mallorca aconseguí sumar els tres punts, però deixà un cert regust i alguns interrogants. Sembla que aquest equip està al límit de les seves possibilitats, no juga excessivament bé ni se'l veu fresc. Guanya però no entusiasma i fa patir en excés, atès el lloc que ocupa a la classificació. Les victòries, encara que mínimes, el mantenen entre els grans, però sense fer el joc que els correspondria.