Els gols de Luque «salvaren els mobles»

MALLORCA B: Leo Franco (1), Porto (2), Potenzoni (2), Sastre (1), Braña (2), Luque (2), Diego Tristán (1), Vaqueriza (1), M.Valerón (1), Rondo (1) i Alvaro (2).
Novo (1) per Àlvaro en el minut 75 i Ramón (-) per Luque en el minut 91.
R.HUELVA: César (1), Dani Sória (2), Luci (1), Bornes (1), Monteagudo (1), Puntas (1), Méndez (2), J.Galván (1), Ferreira (2), Àngel Luis (1) i Juanma (1).
Cuyami (1) per Àngel Luis en el minut 51, José (1) per Puntas en el minut 61 i Pepelu (1) per Méndez en el minut 68.
ÀRBITRE: Moreno Delgado (1), regular. Comitè català. Amonestà Monteagudo (minut 25) i Cuyami (minut 70) per part del Recratiu de Huelva i Diego Tristán (minut 30), Potenzoni (minut 60) i Braña (minut 75) per part del filial mallorquinista.

GOLS:
1-0: minut 81, Luque aconsegueix un antològic gol de pilota bombada, gairebé des del centre del camp.
1-1: minut 83, gran jugada per la banda dreta de Cuyami i la seva centrada és desviada per Potenzoni dins la seva pròpia porteria.
2-1: minut 90, Luque marca de xut ras i ajustat resolent un embolic dins l'àrea del Huelva.
INCIDÈNCIES: Es guardà un minut de silenci en memòria del jove aficionat de la Reial Societat que fou assassinat el passat dimarts, Aitor Zabaleta. El partit fou presenciat per 1813 espactadors que deixaren 104.500 pesetes de taquilla.

El Mallorca B repetí un final de partit no apte per a cardíacs com el de la jornada passada al camp de l'Ourense i tornà aconseguir el gol de la victòria en el darrer minut del partit, quan tothom donava per fet l'empat. Una altra vegada Albert Luque fou el jugador clau del triomf del l'equip que entrena Nando Pons, ja que seus foren els dos gols. El primer, un gol digne dels més grans futbolistes, d'aquells que fan aixecar els espectadors dels seus seients i treure els mocadors, tot un golàs de bandera.

El rival de torn era el Recreatiu de Huelva que entrena Joaquín Caparrós. L'equip degà del futbol espanyol (fundat a l'any 1889) tornà a l'estadi Lluis Sitjar després de molts d'anys i causà una molt pobra impressió, amb un joc poc ambiciós i excessivament defensiu
El partit, o més bé els primers vuitanta minuts foren soporífers. El Mallorca començà amb ganes però una i altra vegada els seus atacs s'estavellaven a la poblada i ordenada defensa visitant. El partit no tenia un clar dominador, però el conjunt illenc portava la iniciativa del joc, mentre que el Huelva es tancava al voltant de la seva àrea esperant i sortia en tímits contraatacs. Es podria dir que els dos porters foren dos espectadors més dels 1813 que acudiren a l'estadi Lluis Sitjar.

S'arribà al descans amb l'empat a zero inicial i amb un pobre bagatge d'ocasions de gol per part d'ambdós equips.
La represa començà amb la mateixa tònica de la primera part, amb un Mallorca B que hi posava més ganes, però que trobava moltes dificultats per superar el sistema defensiu imposat per Joaquín Caparrós.

El millor del partit es va concentrar en els darrers deu minuts. El públic es començava a resignar amb el pobre espectacle que presenciava quan Luque agafà l'esfèrica des del centre del camp i veient avançat el porter visitant li envià una pilota enverinada que entrà dins la porteria després de fregar el travesser. Tot passà en qüestiò de segons, però mentre el públic encara es fregafa els ulls després del golàs del jove davanter mallorquinista, el morenet Cuyami, que havia entrat a la segona part, protagonitzà una gran jugada per la banda i la seva centrada fou introduïda, desgraciadament, per l'argentí Potenzoni dins la seva pròpia porteria davant la mirada atònita del seu compatriota Leo Franco i de tots els espectadors.