Futbol insular

Port de Sóller Papereta molt dificultosa se li va presentar diumenge passat a la Penya Arrabal. L'única forma de no perdre contacte amb els «gallets» que encapçalen la classificació era no fer el viatge de bades al Port enrevoltat de llimoneres i tarongers, malgrat que el partit es va disputar, com se sap, damunt l'herba artificial de Can Maiol. El seu president, home d'extraordinària fe i en qui la paraula covard no existeix en la seva forma de pensar i obrar, com és el famós peixater Joan Torres, ho tenia clar. Entre els problemes del Mercat de l'Olivar (més seriosos del que un pugui arribar a pensar) i els maldecaps que coordinar tots els equips filials de tan extraordinària Penya, va tirar pel camí del mig, i segons ens va comunicar, o acabarien amb ell o arrasaria tant en el mercat com amb els equips de la seva estimada Penya. I és ben cert que, de moment, tot dur camí d'acabar amb victòria. «Cap a ells», va ser la consigna que de bon matí va fer arribar a l'entrenador Luis Ramburgo. I enmig de l'admiració dels aficionats sollerics i els fidels que no varen tenir cap peresa de travessar el túnel, podem assegurar que des del minut inicial tots varen treure pit admirats pel joc que realitzaven els intrèpids jugadors de la Penya. Un rere altre varen anar arribant els gols i, finalment, Rafel Suau Alfaro va ser l'encarregat de posar la cirera al pastís amb el quart gol, que fou d'autèntica antologia. El bon al·lot de Joan Torres es veia impotent per aixugar-se les llàgrimes tanta era la tensió que tenia acumulada, afortunadament alliberada amb el triomf més important del campionat. I la prova més patent és el comentari que ens va fer arribar el cap de la secció d'Esports del Setmanari Sóller, Toni Oliver, comentant el gran partit realitzat per la Penya, que més semblava un equip de Tercera Divisió que de Regional Preferent. I quan ho diu en Toni és sinònim de veritat.