Hakkinen, nou campió del món de Fórmula 1

L'alemany estava quasi obligat a guanyar per tenir una possibilitat de passar per davant de Hakkinen. Guanyar i esperar que un altre pilot s'interposàs entre ell i el finlandès. Però, des de la sortida, Schumacher va veure com les seves possibilitats es reduïen considerablement. Després que el motor es calàs poc abans de la segona sortida, com Jarno Trulli (Prost-Peugeot) en la primera, Michael Schumacher es va trobar relegat al fons de la graella per a la tercera i definitiva sortida. Des de llavors, l'alemany s'enfrontava a una impossible carrera de persecució. Schumacher intentà realitzar un miracle, començà a menjar-se els seus adversaris un rere l'altre, i passà de la 21a posició a la tercera en poc més de 20 voltes només. Una nova lliçó de pilotatge de Schumy que acabà malament. Al final de la 31, sembla que Schumacher rodà sobre unes restes deixades pels monoplaces de Toranosuke Takagi (Tyrrell) i Estaban Tuero (Minardi), víctimes d'una col·lisió, cosa que féu que el seu pneumàtic dret del darrere esclatàs. Uns cents metres frenaren l'impuls del Ferrari i Schumacher s'hagué d'aturar en un lateral i abandonà (32). Hakkinen era ja campió del món. El finlandès guanyà el Gran Premi del Japó per davant d'Eddie Irvine (Ferrari) i David Coulthard (McLaren-Mercedes), Damon Hill (Jordan-Mugen Hnda) i aconseguí llevar la quarta posició a Heinz-Harald Frentzen (Williams-Mecachrome) en els darrers hectòmetres, amb l'altre Williams, el del campió 1997, i Jacques Villeneuve quedà en la sisena posició. Per a Hakkinen, de 30 anys, arribà finalment l'hora de la victòria. I Michael Schumacher, bon esportista, fou el primer a felicitar el nou campió. L'escuderia McLaren-Mercedes guanyà el títol mundial de constructors. En definitiva, èxit total pels McLaren i una nova decepció, per segon any consecutiu dels Ferrari i Schumacher.

Hakkinen: «Em vaig posar a cantar»

El finlandès Mika Hakkinen (McLaren-Mercedes), es mostrà molt feliç ahir després d'imposar-se a Suzuka en el Gran Premi del Japó i aconseguir el títol de campió del món en la darrera prova de la temporada. «No sé com expressar allò que sent. Des de la meva arribada a la Fórmula 1, el 1991, hi ha hagut un combat permanent, cada any, un esforç continu des de la meva arribada a McLaren, el 1993, per intentar guanyar el Campionat. Ho he aconseguit, encara que ha estat necessari temps», explicà. «Quan Ron (Dennis) em va dir per ràdio que Michael Schumacher abandonava, quasi em vaig posar a cantar. Ron em va demanar llavors que em calmàs i que fos més ràpid. Ja no tenia per què fer càlculs», digué.