Vuelta d'Espanya: Wust aprofità les absències

El velocista alemany aprofità l'absència de Jeroen Blijlevens, del TVM, que no va prendre la sortida a Biescas, i superà a la mateixa línia d'arribada el rus Smetanine per aconseguir el primer triomf del Festina en la ronda espanyola.

Abans, el Festina i el Vitalicio havien juntat les forces per acabar amb una escapada de 18 homes, al començament, i que després va quedar reduïda a un quartet format per David Etxebarria (ONCE), Martín Hvastija (Cantina Tollo), Ludo Dierckxens (Lotto) i Viatceslav Ekimov (US Postal). Aquests homes foren agafats quan només mancaven cinc quilòmetres per a la meta, a la capital aragonesa.

En la victòria de Wust va ser clau la feina que, els darrers quilòmetres de la jornada, feren els companys de l'equip de Juan Fernández. Sobretot Alex Zülle i Laurent Brochard, que es convertiren en dos «llançadors» d'autèntic luxe. El Festina dedicà aquest primer triomf en l'actual edició de la prova al seu patró, Miguel Rodríguez.

A la sortida de l'etapa, el poble de Biescas va homenatjar el seu fill predilecte, Fernando Escartín, que actualment ocupa el tercer lloc a la classificació general de la Vuelta.

Tot d'una que Enrique Franco, director de la Vuelta, va donar la sortida oficial de l'etapa, es formà l'esmentada fugida, amb 18 ciclistes, entre els quals destacava la presència del «kelme» Roberto Heras, vuitè a la general, a 2'24 del líder. La bona entesa d'aquests als relleus provocà que la diferència arribàs a un minut i quaranta-vuit segons, circumstància que va permetre al corredor de l'equip d'Àlvaro Pino atracar-se per moments al jersei groc.

Aquesta diferència va obligar el conjunt d'Abraham Olano, el Banesto, a fer feina de valent per tal de conservar el lideratge. Així, al Port de Monrepòs, de segona categoria, havia reduït el seu desavantatge a un minut i sis segons.

La col·laboració del Mapei i del Saeco, que juntament amb el conjunt d'Eusebio Unzúe estiraven el gran grup, va permetre absorbir a poc a poc part dels escapats.

El cap de la cursa, a la qual ja no hi era Heras, va quedar reduït a nou corredors, que mantenia una distància sempre propera al mig minut, quan es passava per la meta volant de Zuera (quilòmetre 110).

Els esmentats Etxebarria, Hvastija, Dierckxens i Ekimov prolongaren la seva aventura fins als primers carrers de Saragossa.
Fou allà on es frustrà l'intent del quartet, sobretot a causa de l'empenta dels equips dels esprintadors, que no volien deixar passar aquesta bona oportunitat d'aconseguir una victòria d'algú dels seus.

D'aquesta manera es complí amb el guió previst d'una etapa considerada de tràmit i que es va córrer a un ritme bastant viu, com si els ciclistes tinguessin pressa per acabar i arribar als hotels. Ja a l'esprint, Marcel Wust va complir el seu paper de favorit, amb Blijlevens fora de la cursa, malgrat que Smetanine li va posar les coses molt difícils i va estar a punt d'aconseguir el que hauria estat el segon triomf consecutiu de l'equip de Javier Mínguez, el Seguros Vitalicio.

Abraham Olano va mantenir una jornada més el jersei groc acreditatiu del lideratge de la Vuelta, en l'espera que demà la pujada a Laguna Negra de Neila passi examen.

Wust: «Som l'home més feliç del món»

Marcel Wust, guanyador de l'etapa d'ahir a la Vuelta a Espanya, declarà a la línia de meta situada a Saragossa que se sentia «l'home més feliç del món» després del seu triomf a l'esprint de la jornada, per al qual havia estat lluitant de valent des que va començar la prova.

«Ha estat una etapa molt maca i molt moguda des del começament. La persecució als homes que estaven escapats ha fet que duguéssim una velocitat important. Ha estat una jornada molt emocionant, sobretot al final, amb un esprint disputadíssim», manifestà l'alemany.