Globalia haurà d'abonar 22,7 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil per frau en les subvencions en els bitllets de residents a Balears, Canàries, Ceuta i Melilla.

Globalia haurà d'abonar 22,7 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil per frau en les subvencions en els bitllets de residents a Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. | E.P.

E.P./dBalearsPalma23/04/17 0:00
TW
0

Globalia haurà d'abonar 22,7 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil per frau en les subvencions atorgades pel Ministeri de Foment en els bitllets de residents a Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, després que l'Audiència Nacional hagi corregit la sentència del Jutjat penal nº1 de Madrid, en la qual solament li imposava una multa.

En aquesta sentència, emesa el 14 de febrer d'aquest any, no es contemplava el concepte de responsabilitat civil, la qual cosa va portar a l'Advocat de l'Estat a sol·licitar la rectificació de l’acte judicial, i només se li imposava a la companyia una multa de 7,67 milions d'euros.

En l'acte d'aclariment, emès el 10 d'abril, es condemna a Globalia a abonar 22,7 milions d'euros per responsabilitat civil, dels quals 19,1 milions d'euros corresponen a capital principal i 3,6 milions d'euros a interessos, a afegir a la multa ja imposada.

A més de la sanció de 7,67 milions d'euros -1,9 milions menys que el reclamat per la Fiscalia-, s'establia també la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret de gaudir de subvencions o incentius fiscals o de la Seguretat Social durant deu mesos, a més del pagament de costes, incloses les de l'acusació particular.

Responsabilitat civil

Aquestes quantitats sumen la quantia d'una mica més de 30,4 milions d'euros. Globalia ja ha dipositat en el Jutjat una quantitat similar (30,37 milions) per garantir la responsabilitat que pogués derivar-se de la causa, pel que previsiblement quedaria liquidat.

El Jutjat penal nº1 de Madrid va condemnar al grup turístic en considerar provat que es van produir algunes pràctiques que van portar a presentar liquidacions a Foment «per sobre del cobrat al passatger», de manera que existien bitllets aeris abonats per l'Administració per una quantia superior a la legalment establerta.

En concret, es va constatar la realització de contractes d'intercanvi de publicitat i descomptes a grups d'afeccionats i particulars, que després «no es van veure deduïts degudament en les certificacions de bonificació presentades mensualment a Foment, aconseguint un lucre per part de l'entitats del grup Globalia».

No obstant això, la sentència assenyala que «la companyia aèria i les agències de viatges del grup durant tot el període analitzat des de 2010-2013, realitzaven tota la seva activitat en la creença errònia d'estar fent-ho conforme a la llei, quan es feien constar excessos en les quantitats bonificables reflectides en els 'audt coupons'».

Col·laboració

Globalia, que no comparteix aquesta sentència per considerar que la llei que regula aquestes subvencions és susceptible d'interpretacions, sempre ha defensat que si va cometre un error estava disposada a assumir-ho i va mostrar la seva col·laboració amb l'Administració, arribant fins i tot a un acord amb el Ministeri de Foment pel mateix concepte en relació als exercicis 2010 i 2015.

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco va portar a judici a Globalia, a instàncies de la Fiscalia per un presumpte frau amb els descomptes en els seus passatges per a vols a la península de residents a Canàries i Balears, després de concloure la seva investigació.

Paral·lelament, el jutge va arxivar a l'octubre el procediment contra el president de Globalia, Juan José Hidalgo i altres directius, arran de la querella presentada per la Fiscalia, al no haver-se pogut identificar a la persona que va donar l'ordre de procedir en la manera defraudadora detectada.

Durant el procés, va quedar acreditat que l'empresa va desenvolupar un pla de prevenció de delictes en l'àmbit de l'entitat per adoptar mesures de vigilància i control que asseguressin, en la mesura dels possible, que en el futur no s'incorri novament en aquestes ni en altres activitats contràries a la llei.