Imatge virtual d'una caixa de seguretat.

TW
8

Tenir una caixa de seguretat en un banc no és fàcil. Abans de la crisi econòmica podia resultar relativament senzill, però ara, a Mallorca, més d’un banc les ha exhaurides i la majoria dels que encara en tenen algunes les lloguen amb comptagotes. Aquest diari ha demanat informació sobre com tenir-ne una a alguns dels principals bancs de l’Illa –Sa Nostra, Banca March, Banc de Crèdit Balear, Caixa Colonya, la Caixa i Banc de Sabadell– i, en tots, els oficinistes han admès que la demanda ha augmentat molt.

La crisi econòmica fa que cada cop hi hagi més por. El rescat de Bankia, els rumors sobre la possible sortida de Grècia de l’euro, el rescat europeu de 100.000 milions d’euros per a la banca espanyola... Els darrers mesos s’amunteguen les males notícies i els ciutadans s’espanten. Cada pic n’hi ha més que temen un corralito  i treuen els doblers dels comptes corrents per evitar que més tard no ho puguin fer. Alguns els guarden a casa. D’altres, per por dels robatoris, els tornen al banc, però dins d’una caixa de seguretat. Les oficines centrals dels bancs solen oferir aquest servei: caixes fortes de diferents mides, molt ben vigilades i amb garantia de confidencialitat. Només en té la clau qui les lloga i per visitar-les cal passar una sèrie de controls estrictes.

La setmana passada a Caixa Colonya ja no els en quedaven; confessen que tenen llista d’espera. I a la Caixa just en tenien lliures de la mida més gran, que costa més de 400 euros l’any, fiança i visites a part. La més petita, suficient per guardar-hi bitllets, en val devers 250, però cal posar-se a la coa.

L’augment de la demanda de caixes de seguretat que fa que en alguns bancs no els en quedin “és comprensible perquè un escenari que fa poc era impensable ara és improbable però plausible”, explica el professor d’Economia de la Universitat de les Illes Balears Gonzalo Lozano. Amb aquestes paraules tan críptiques es refereix a la possibilitat que hi hagi un corralito; o sigui, que l’Estat restringeixi la quantitat de doblers que els ciutadans poden treure dels comptes corrents. Això podria passar si Espanya deixa l’euro o si el Govern de Rajoy intenta aturar la sortida de capital, que fa mesos que no s’atura de créixer. Si l’Estat deixàs l’euro, els doblers en comptes corrents passarien a la nova moneda i perdrien part del valor.

Arran d’aquesta situació, a molts bancs, anar a l’oficinista i preguntar si tenen caixes de seguretat causa desconfiança. Tot i que els en quedin, no en donen a qualsevol, has de ser client, i no un client passavolant. El Banc de Crèdit Balear, ara del Banco Popular, és el més estricte dels consultats: just lloga caixes a clients de fa anys molt ben coneguts per l’entitat. El defineixen com un “servei molt exclusiu”.

A la Banca March també demanen alguna garantia, entre les quals hi ha ser un client amb solvència, que no s’obrirà un compte amb pocs euros per tenir la caixa i prou. La garantia pot ser obrir-hi un dipòsit d’estalvis o domiciliar-hi la nòmina. Encara els queden caixes de seguretat –la més petita costa 318 euros l’any, fiança a banda–, però admeten que la demanda s’ha incremetat molt i en lloguen moltes més que no abans.

A Sa Nostra els queden caixes, però són per a clients antics o que, com en el cas anterior, demostrin el ‘compromís’ amb el banc obrint-hi un compte d’estalvis i domiciliant-hi la nòmina, per exemple. Les petites valen uns 205 euros l’any, però cal sumar-hi l’IVA i la fiança de 300 euros.

A més, el Banc de Sabadell ofereix, a Palma, caixes de seguretat als seus clients. Els cobra 206 euros l’any per la més petita, IVA i fiança de 210 euros a banda. Els seus oficinistes reconeixen que ara en lloguen moltes més que no fa una temporada i que és la crisi la que ha causat aquest augment.

Lozano –que no ha posat els estalvis en una caixa de seguretat i per ara no s’ho ha plantejat– admet que “el nivell d’incertesa actual és molt elevat” i que optar per una caixa de seguretat o una opció semblant “depèn de la tolerància al risc de cadascú i de la importància de les possibles pèrdues”. Insisteix que un corralito és improbable, però que qui el tem i opta per una caixa de seguretat “no fa un raonament de desequilibrat, perquè aquesta és una por amb certa lògica”.