D'esquerra a dreta: Evangelos Venizelos, titular grec de Finances; Elena Salgado, ministra espanyola d'Economia; Philippe Maystadt, president de l'EIB; i Joaquín Almunia, comissionat per a la competitivat europea.

D'esquerra a dreta: Evangelos Venizelos, titular grec de Finances; Elena Salgado, ministra espanyola d'Economia; Philippe Maystadt, president de l'EIB; i Joaquín Almunia, comissionat per a la competitivat europea. | THIERRY ROGE

AgènciesBrussel·les23/10/11 0:00
TW
2

Els països de la Unió arribaren ahir a un principi d'acord sobre la recapitalització de la banca europea en virtut del qual s'exigirà a les grans entitats una proporció de capital de màxima qualitat del 9%. En conseqüència, es veuran obligades a aconseguir devers 100.000 milions d'euros en nous fons. Fonts diplomàtiques confirmaren que els ministres de Finances de la Unió Europea (UE) en redacten les línies d'actuació, a fi que els caps d'Estat i de Govern hi donin el vistiplau demà mateix. En el cas d'Espanya, es preveu que la mesura afecti el BBVA, el Santander, Caixabank, BFA Bankia i el Popular.

Finalment, l'import de recapitalització és inferior al que considerava necessari el Fons Monetari Internacional (FMI), que havia xifrat la suma en 200.000 milions d'euros. També s'acordà elevar el requisit del core Tier 1 -el capital de màxima qualitat- al 9%, enfront del 5% exigit en les proves de solvència efectuades el juliol passat per l'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les sigles en anglès).

En arribar a l'Ecofin (reunió dels ministres de Finances comunitaris), la vicepresidenta econòmica del Govern espanyol, Elena Salgado, defensà que, en el cas que siguin necessaris "fons addicionals per refinançar cap entitat de crèdit", es puguin "obtenir del sector privat", perquè "és allò ideal". En demanar-li si finalment seran cinc els bancs espanyols inclosos en el programa continental de recapitalització, va subratllar que seran els "que tinguin la consideració de grans" i va assenyalar que aquesta xifra és "tan sols aproximada".

Reticències

Amb tot, i segons fonts comunitàries, Espanya, Itàlia, Portugal i el Banc Central Europeu (BCE) són els que més es resisteixen a acceptar el pla esmentat, de 100.000 milions d'euros, perquè els sembla que la proporció de capital de qualitat del 9% que s'exigirà a les grans entitats és excessiva. A més a més, l'Executiu de Zapatero demana que les provisions genèriques es comptabilitzin en la definició de capital de qualitat, una petició que encara no ha acceptat l'Autoritat Bancària Europea (EBA), que ja la rebutjà en els tests d'estrès del juliol.

Madrid i Roma reclamen també que se suavitzin les condicions que es preveu imposar als països que acudeixin al fons de rescat de 440.000 milions. El pla de recapitalització presentat ha estat objecte de dures crítiques per bancs com el Santander i el Popular, que el troben innecessari i consideren que els problemes de finançament del sector es resoldrien arreglant la situació de Grècia.

El recel mostrat per Espanya, Itàlia i Portugal posa en risc el principi d'acord que s'havia assolit en la reunió de ministres d'Economia de la Unió sobre el reforç del capital de la banca per garantir que pugui resistir la crisi de deute.