TW
0

El president dels EUA, Barack Obama, abordarà la setmana que ve la crisi del deute a Europa en reunions al marge de l'Assemblea General de l'ONU. Segons va indicar el conseller adjunt de Seguretat Nacional, Ben Rhodes, en declaracions a la premsa, la crisi serà un dels assumptes que abordarà en el seu encontre de dimarts amb la presidenta brasilera, Dilma Roussef, i de dimecres amb el cap d'Estat francès, Nicolas Sarkozy; el primer ministre britànic, David Cameron; i el nou cap de Govern japonès, Yoshihiko Noda.

Aquestes reunions bilaterals es produiran després de la trobada d'ahir dels ministres de Finances de l'Ecofin a Polònia, en la qual hi participà de manera inusual el secretari del Tresor nord-americà, Tim Geithner, i que acabà sense eliminar les diferències que impossibiliten avançar en el programa d'ajut a Grècia.

L'Eurozona va fer cas omís a les pressions dels EUA perquè la UE estimuli l'economia i potenciï el fons de rescat, i els ministres no aprofitaren la reunió per trobar solucions a la crisi i procedir al segon rescat de Grècia, valorat en 160.000 milions d'€. Aquest fet generà dures crítiques dels EUA, que vol més despesa per reactivar l'economia, en lloc de retallades.

El secretari del Tresor nord-americà va aprofitar per demanar a l'Eurozona que potenciï el Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) mitjançant un alçament, de manera que pugui protegir economies de més envergadura, com Itàlia i Espanya.
No obstant això, la ministra espanyola d'Economia, Elena Salgado, afirmà que l'economia del país no té cap problema específic i que "cap mirada no es dirigeix cap a Espanya", més enllà de constatar les recents tensions als mercats de deute.

Mentrestant, diversos estats es mostren reticents a incrementar encara més la mida del FEEF, fet que el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, deixà clar en roda de premsa amb una resposta poc diplomàtica i dirigida a Geithner: "No estam discutint l'ampliació del fons amb països que no són de l'Eurozona". També descartà nous paquets d'estímul econòmic, perquè els problemes pressupostaris fan que siguin impossibles. Els governs "no veuen més marge de maniobra en l'àrea de l'euro que ens permetin llançar" un nou estímul, afegí sobre aquesta qüestió.

Amb tot, l'origen del problema és Grècia, ja que a les dificultats d'Atenes de complir els objectius marcats per rebre l'ajuda i aplicar les reformes, s'hi suma l'escull de la ratificació de l'acord del 21 de juliol als parlaments de l'Eurozona sobre el segon rescat, així com la flexibilització del FEEF.

La fallida com a solució

En el marc de la reunió, les paraules de la ministra d'Economia austríaca María Fekter foren les més dures que s'escoltaren. Fekter afirmà que, si s'arribàs a una situació en què les mesures acordades resultassin "més costoses que una alternativa" (la suspensió de pagaments), els governs europeus haurien "de reflexionar" sobre permetre la fallida de Grècia.

Les borses europevan registrar ahir resultats diversos a l'hora del tancament del mercat, davant la falta de concreció de l'eurogrup, que acabà retardant fins a l'octubre la decisió d'aprovar el pròxim tram d'ajuda a Grècia. Els parquets europeus van començar la sessió amb tendència alcista, impulsada per l'acció concertada anunciada dijous pels majors bancs centrals del món, com ara el Banc Central Europeu i la Reserva Federal, per injectar liquiditat al sistema bancari.

Tot i això, la reunió d'ahir de l'eurogrup, en què es tornava a debatre sobre la situació de Grècia i en què no hi hagué un acord concret, tingué efecte en algunes borses europees, com la de París, que baixà el 0,48%, i la de Milà, que es deixà el 0,65%. Al contrari, Frankfurt va pujar l'1,18%; Madrid, el 0,61%; l'índex Euro Stoxx 50, el 0,17%; i Londres, el 0,58%.