Les Balears perden competitivitat turística

L'informe va ser presentat pel vicepresident executiu d'Exceltur, José Luis Zoreda, i el director de l'àrea d'Estudis i Investigació, Oscar Perelli, al marc la jornada 'Guanyar Competitivitat. Reptes de la nova legislatura autonòmica', organitzada pel 'lobby turístic' i que se celebra a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Si es tenen en compte els sis grans pilars que articulen el plafó de competitivitat turista, la comunitat descendeix posicions referent al màrqueting i suport comercial al sector (lloc 13 sobre 17), ordenació i condicionants de l'espai turístic (12), diversificació del producte turístic (8), formació i eficàcia dels recursos humans (12).

Concretament, els aspectes relacionats amb el màrqueting són els que més han caigut, segons el parer del plafó d'Exceltur i Deloitte, amb un descens de 9,4 punts als indicadors contemplats per mesurar la competitivitat, seguits d'una caiguda de 6,3 punts en les qüestions relacionades amb la diversificació dels producte turístics.

Entre els desavantatges concrets de la comunitat, es troba el seu posicionament a les xarxes socials (lloc 16 entre les 17 autonomies) i les accions de màrqueting en aquest tipus de suport (lloc 15). A més, les Balears estan a la cua referent a la dotació de serveis sanitaris (nombre de metges i places sanitària).

També suspèn en la implantació en l'oferta de turisme de naturalesa (lloc 17 en el rànquing de les comunitats autònomes), el turisme de shopping, en el nombre de visitants que rep del segment de turisme de reunions (posat 16) i la poca implantació del turisme termal. A part, s'alerta de la qualitat de la formació professional (lloc 14) i el poc suport a la formació continuada. En l'esfera pública, s'alerta sobre l'escàs estímul a la innovació i la poca eficàcia en la gestió de les competències turístiques, que s'uneix al problema ja clàssic de l'estacionalitat de l'activitat turística a l'arxipèlag.

Més ingressos

Respecte als avantatges competitius de les Balears, destaca respecte a la resta d'autonomies en la despesa mitja del turista i els ingressos que dóna aquesta activitat per habitant, el seu posicionament al mercat, els ingressos per plaça alojativa i l'eficiència del model turístic. També s'analitza com a fortalesa l'esforç pressupostari i la prioritat política de l'activitat turística.

Els resultats del turimo nàutic i de creuers també contribueixen a la competitivitat de les Balears, unit a l'estabilitat de l'ocupació, l'aposta per l'oferta reglada, la demanda efectiva de turisme rural i la qualificació de l'oferta hotelera i de restauració, entre d'altres. També sobresurten els aspectes relacionats amb la connectivitat aèria i l'accessibilitat a aquest mitjà de transport.

Entre les recomanacions que trasllada Exceltur per millorar la competitivitat, destaca l'adhesió al Pla Litoral Segle XXI per a la reforma de destinacions madures i la necessitat d'aconseguir una major coordinació entre les principals comunitats turístiques, l'Administració central i el sector privat. D'altra banda, l'informe destaca com a exemple de bona pràctica en l'administració l'elaboració del decret per agilitar la tramitació administrativa en el cas de la rehabilitació d'establiments hotelers.

Zoreda va recalcar que actualment la "oferta mal cridada complementària" és l'element "fonamental" per realitzar un viatge turístic i va emfatitzar en l'impacte d'internet en els processos de disseny i distribució del producte turístic, en generar una nova estructura a què es deu adaptar-se. El vicepresident executiu d'Exceltur també va subratllar la necessitat de "donar major impuls" als processos de col·laboració públic-privat, que ha de propiciar major desplegament de recursos "en tots els sentits".