El sociòleg danès i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Gosta Esping-Andersen, va ser ahir a Palma, on pronuncià una conferència sobre la necessitat d'un nou estat del benestar. El conseller d'Economia i Hisenda del Govern balear, Carles Manera, va ser l'encarregat de presentar l'acte, que s'emmarca dins el Fòrum d'idees "Reptes de futur, polítiques de present", organitzat per l'Institut Balear d'Economia.
En quin punt es troba l'Estat espanyol en les polítiques de conciliació familar?
Es troba molt lluny d'assolir aquesta conciliació respecte dels països nòrdics.
Com es pot invertir aquesta situació?
S'ha d'invertir en guarderies i no només perquè permetria una plena integració de la dona en el mercat laboral, sinó perquè també ajudaria a incrementar la fecunditat a l'Estat, que en aquests moments és de l'1,3, una xifra que els països escandinaus doblen. Aquesta inversió permetria canviar la piràmide de l'envelliment poblacional i, alhora, educar els infants des de ben petits.
Surt a compte aquesta inversió als comptes de les administracions públiques?
Sí. Està demostrat que per cada euro que s'inverteix en educació abans dels sis anys, n'acaba generant dotze a llarg termini. Això sí, un educador només es pot fer càrrec d'entre sis i set nins en els primers tres anys de vida de l'infant.
I perquè aquesta conciliació sigui factible, s'han de repensar els actuals horaris laborals?
Això és claríssim. Tanmateix, a Espanya, no podem saber en quin grau un pare pot participar activament en la conciliació perquè hi ha poques feines que ho permetin. D'acord amb les estadístiques actuals, l'home espanyol en surt malparat i existeixen algunes evidències segons les quals els pares d'aquest país són menys masclistes del que sembla. Fugen del tòpic.
En quin sentit?
Els pares d'Espanya són molt actius durant el cap de setmana. Seria molt interessant fer un estudi i organitzar un horari laboral com el d'Europa del Nord per veure què passa i quines actituds s'adopten.
L'èxit professional de la dona depèn d'aquesta conciliació?
A mesura que es normalitzi la inserció laboral femenina, a Espanya també arribarà un debat que encara no ha arribat. Es tracta de les feines que fan les dones quan tenen fills i que, per tant, són més flexibles. Als països escandinaus les dones amb més nivell educatiu també són les més fèrtils. Sí que és cert que allà interrompre la vida laboral a causa de la maternitat no és tan costós com a Espanya, en termes de salaris.
També en aquest cas les guarderies en són 'la solució'?
Sí. És tot un cercle que du allà mateix. Mentrestant, a Espanya, la dona sacrifica tenir fills a canvi de la seva inserció laboral. El percentatge de dones que arriba a 40 anys senser tenir fills és el doble que a Escandinàvia.
Són factibles aquestes polítiques en un estat amb una taxa d'atur del 20%?
Precisament, aquestes iniciatives incrementarien les ofertes de feina. Concretament, es tracta d'ocupacions que assumeixen majoritàriament dones. En tot cas, el futur passa per la formació, des de ben jove, de la societat.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Com a director d'un Centre d'Educació Infanti, estic ben d'acord en que s'ha d'invertir en guarderies, si el Govern volgues el 100% dels infants de 0 a 3 anys dema mateix podrien estar escolaritzats. Com? Molt senzill: Tenint en conte a les escoletes privades, que n'hi ha moltes i la gran majoria ja estan autoritzades per la Conselleria d'Educació; L'unic que caldria fer és subvencionar als usuaris, a les families en contes de construir noves escoletes. Tenir en compte totes les infraestructures que ja hi son i als professionals que hi fan feina en elles. Gracies.