Des de la Corunya a tot el món

"Moda i preu assequible a gairebé totes le butxaques. La combinació perfecta del grup Inditex". Així ho indica el publicista Joan Vives. L'aventura que s'inicià l'any 1963 en un taller d'Arteixo (la Corunya) és a dia d'avui un imperi tèxtil presidit per l'home més ric de l'Estat espanyol i el setè més poderós del món, Amancio Ortega. El grup, que reuneix més d'un centenar de societats vinculades amb les diferents activitats que conformen el negoci del disseny, la baricació i la distribució tèxtil, té més de 5.000 botigues distribuïdes en 77 països. Aquesta setmana, el vicepresident primer i conseller delegat, Pablo Isla, presentà els resultats del darrer exercici fiscal, segons el qual Inditex tancà l'any amb un benefici de 1.732 milions, el que suposa un increment del 32% respecte de l'anterior.

Sens dubte, Zara és una de les marques més emblemàtiques de la companyia, de la qual hi ha 1.724 botigues per tot el món. Un creixement força ràpid des que l'any 1975 s'obrís la primera botiga Zara a la Coruña. Avui en dia és present a més de 400 ciutats d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, "sempre a indrets privilegiats", com descriu el grup. Sobre això, Joan Vives indica que la companyia "realitza una àmplia investigació de mercat" a l'hora d'ubicar una nova botiga. "No fan grans campanyes de publicitat, sinó que la seva expansió respon més aviat a una estratègia de màrqueting global, basada en una bona investigació de mercat i preus molt competituis", sosté Vives. Així mateix, el publicista destaca "el bon funcionament del boca a boca" dels consumidors.

Globalització

Tanmateix, aquest 'èxit' no és gratuït. "És el prototip d'empresa poc sensible a les condicions socials de producció, produeix allà i quan les circumstàncies són favorables sota l'òptica del benefici", assegura el sociòleg Francisco González, per qui Inditex "és símptoma i símbol de la globalització". "És en el món de la moda el que és Ikea en el mobiliari i McDonalds en l'alimentació", conclou.

"Inditex obra el miracle que un jove de Xipre, un altre de Moscou i un tercer canadenc portin la mateixa vestimenta pel carrer", diu el sociòleg, que ho lliga a la "deculturació i pèrdua d'identitats ancestrals segons els crítics de la globalització; eficiència i comunió de valors i d'estils de vida segons els sacrosants mercats".