Balears, entre les 4 comunitats amb més “desviació” de dèficit

Al conjunt de l'Estat, l'Administració pública va tancar 2010 amb un dèficit del 9,2%, una dècima per sota d'allò previst

Elena Salgado. | Emilio Naranjo

TW
0

Balears és una de les quatre comunitats autònomes, juntament amb Catalunya, Múrcia i Castella-la Manxa, que van tancar l'exercici 2010 amb desviacions "considerables" del dèficit i necessitaran adoptar "amb fermesa" mesures que redueixin els seus desequilibris, segons les dades avançades ahir per la vicepresidenta segona del Govern, Elena Salgado.

En el conjunt de l'Estat,0 les administracions públiques van tancar 2010 amb un dèficit del 9,24%, davant el 9,3% previst, còmput en el qual va destacar el saldo negatiu de la Seguretat Social, del 0,24%, únic organisme de les administracions públiques en el qual es preveia superàvit. Segons explicà la Salgado, en concret el dèficit fou de 4,97% a les administracions estatals, 3,39% de les administracions autonòmiques i 0,64% de les entitats socials.
Salgado destacà que aquestes dades confirmen que les previsions macroeconòmiques del Govern i els objectius de reducció del desequilibri s'han vist complerts, i "fins i tot superats". El desequilibri dels comptes públics el 2010 va ser de 98.227 milions davant els 117.306 milions equivalents a l'11,13% del PIB amb el qual va acabar 2009. Salgado incidí que en un any l'Administració pública ha reduït el dèficit en una quantitat propera als 20.000 milions.

La vicepresidenta assenyalà, a més, que segons l'objectiu de consolidació fiscal, el dèficit de les administracions públiques s'haurà de reduir el 2011 fins al 6% del PIB i el 2012 fins al 4,4%, per tal que el 2013 el saldo negatiu sigui del 3% del PIB. El 2010, l'Estat va tenir un dèficit de 50.686 milions, com a conseqüència d'uns ingressos no financers de 141.995 milions i unes despeses de 192.681. Salgado informà que per obtenir el saldo de l'Administració central cal afegir el resultant dels comptes dels organismes autònoms que depenen d'ella, que el 2010 va ser negatiu en 2.112 milions. D'aquesta manera, el dèficit de l'Administració central al tancament de 2010 va ser de 52.798 milions, el 4,97% del PIB, un punt inferior a l'objectiu del 5,9%. La vicepresidenta va assegurar que aquesta millora va ser deguda a l'increment del 34,2% dels ingressos no financers de l'Estat -gràcies a l'increment de l'IVA i a les mesures normatives posades en marxa pel Govern- i al descens del 6% en la despesa pública.

Així mateix, el saldo negatiu del 0,24% del PIB de les administracions de la Seguretat Social va ser a causa, segons Salgado, de l'aportació negativa del Servei Públic d'Ocupació Estatal (0,29%) i del Fons de Garantia Salarial (0,06%). A més, les comunitats autònomes van registrar un dèficit de 30.097 milions, el 2,83% del PIB, per sobre del 2,4% establert en el Consell de Política Fiscal i Financera. Si es té en compte l'efecte de la liquidació negativa del sistema de finançament autonòmic a l'exercici de 2008, el saldo negatiu seria del 3,39% del PIB, davant el 3,1% previst.

Autonòmies

Pel que fa a Salgado, la consolidació fiscal de les comunitats es fa mantenint els serveis fonamentals de l'estat del benestar. A més, va subratllar que les comunitats que han complert amb l'objectiu van ser Madrid, Extremadura, País Basc, Castella-Lleó, les Canàries, Cantàbria, Galícia i Astúries, mentre que Andalusia va tenir una desviació "molt lleu".

Amb desviació "significativa" van estar Aragó, Navarra, la Rioja i el País Valencià, i amb una "considerable" desviació i amb la necessitat d'adoptar mesures amb la "major fermesa possible" es van situar Catalunya, les Balears, Múrcia i Castella-la Manxa. En aquest sentit, la vicepresidenta segona destacà que l'Executiu incrementarà el control sobre la situació econòmica de les comunitats autònomes, ja que hauran de presentar les seves dades d'execució pressupostària cada trimestre, i no de manera semestral com fins ara. A més, indicà que el Govern està disposat a debatre les mesures que proposin les CA per a l'eficiència de la despesa pública.
Finalment, les corporacions locals van tenir un dèficit del 0,64% del PIB, lleugerament pitjor que la previsió del 0,6%.