Valeriano Gómez, ministre de Treball i Immigració, va assegura , ahir en el Senat, la seva disposició per arribar a un acord. | Juan M. Espinosa

TW
1

Les mesures han de ser més contundents. Elevar a l'Estat espanyol l'edat legal de jubilació de 65 a 67 anys és una bona mesura però, segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), la reforma ha d'anar més lluny davant els reptes de l'envelliment. En particular, s'ha d'augmentar el període de cotització més enllà dels 35 anys i adaptar en el futur l'edat de jubilació a l'esperança de vida.

Segons el darrer informe dedicat a Espanya, l'OCDE assegura que el sistema de pensions espanyol "és massa generós", ja que aquestes representen devers el 80% del salari, un percentatge "més elevat" que als països de l'entorn, segons explicà ahir Andrés Fuentes, responsable de l'organisme.

"Sembla necessari augmentar l'edat legal de jubilació", assenyalà Fuentes amb referència al projecte del Govern d'apujar-la dos anys, fins als 67. Això no obstant, insistí que entre el 2030 i el 2060 les despeses derivades de l'envelliment demogràfic progressaran el doble que a la resta de països.

Fuentes considera que la reforma ha d'incorporar mesures d'estalvi com acabar amb els incentius per a la prejubilació, però sobretot augmentar el període de cotització que dóna dret a una pensió completa, per establir una relació més directa entre les cotitzacions i els drets que se'n deriven.

A llarg termini, l'economista es va pronunciar per vincular els drets a pensió a l'evolució de l'esperança de vida, amb l'expectativa que aquesta darrera creixerà. Els autors de l'informe es mostren també crítics amb la reforma laboral aprovada per setembre, perquè "hi ha molt marge d'interpretació" judicial sobre si un acomiadament és procedent o improcedent, i això contribueix a la incertesa sobre si finalment afectarà la reducció "substancial" de les indemnitzacions per als contractes fixos. Anita Wolfl, que va culpar de la gran volatilitat de l'ocupació espanyola la "dualitat" del mercat de treball entre contractes temporals i fixos, també es va queixar que "les empreses tenen poques possibilitats de reaccionar als xocs" econòmics per l'escassa capacitat d'adequar els sous al marge de la negociació col·lectiva.

Negociacio col·lectiva

Segons el diagnòstic de Fuentes, el sistema de negociació col·lectiva "és molt antic" i "no s'ha adaptat a l'evolució de l'economia", de manera que l'enfonsament de l'ocupació per la crisi hauria pogut evitar-se en part amb una major reactivitat dels salaris. L'OCDE constata que l'Estat espanyol és un dels membres que ha sofert un sotrac pressupostari més gran a causa de la crisi, equivalent a 13 punts del PIB, i que, tenint en compte les expectatives d'una debilitat persistent de la demanda interna en els pròxims anys, "bona part" d'aquest deteriorament "és durador". Fuentes va xifrar en 8 punts del PIB allò que no es recuperarà, assenyalà que el repte és "consolidar ràpidament" les finances públiques i assegurà que el presentat per l'Executiu "és un "bon pla".