El cap de l'Executiu central féu ahir l'anunci a la sessió de control del Congrés, al costat d'Elena Salgado i Alfredo Pérez Rubalcaba. | JuanJo Martin

TW
15

Les mesures anticrisi no s'han acabat. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, anuncià ahir que el Govern no renovarà l'ajuda dels 426 euros per als aturats de llarga durada, privatitzarà AENA fins al 49%i el Loteries de l'Estat fins al 30%. També obrirà a la gestió privada en règim de concessió els aeroports de Barajas i el Prat.

Per altra banda, aprovarà rebaixes fiscals per a les petites i mitjanes empreses (pime) i la regulació d'agències privades de col·locació. Durant la sessió de control del Congrés, després d'anunciar el nou paquet de mesures, Zapatero assegurà que afavoreixen la inversió econòmica i l'ocupació, sobretot en les petites i mitjanes empreses. Totes aquesta propostes s'aprovaran en el Consell de Ministres de demà.

De fet, Zapatero ha cancel·lat la seva assistència a la Cimera Iberoamericana que comença a l'Argentina el mateix dia i tampoc no viatjarà a Bolívia per presidir-hi el Consell. Per altra banda, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, assegurà que el nou paquet de mesures "no altera" la reducció del dèficit al 6% l'any 2011. La ministra assenyalà que es reunirà amb els representants de les pime per parlar d'aquestes mesures, encara que, segons va dir, el més important ara és que entrin en vigor com més prest millor.

Retallada de la despesa

Salgado explicà que algunes mesures, com l'eliminació de l'ajuda dels 426 euros als aturats a partir del mes de febrer, suposaran una retallada de la despesa i compensaran la reducció d'ingressos que implicaran els canvis fiscals. La raó de posar en marxa ara aquestes mesures és perquè Espanya ha començat a generar activitat, per la qual cosa pot ser un gran moment perquè impulsin l'ocupació en les petites i mitjanes empreses. D'altra banda, eliminar l'obligatorietat de pagar les quotes a les cambres de Comerç beneficia "particularment" les pime. La vicepresidenta detallà que amb les noves normes una empresa podrà crear-se en 48 hores i amb un cost màxim de 100 euros.

Tanmateix, una de les mesures que sortirà més rendible per als fons de l'Estat és la privatització parcial d'AENA i de Loteries i Apostes de l'Estat (LAE). El Govern preveu ingressar 14.000 milions d'euros amb aquesta acció, segons fonts governamentals, a més d'afegir que poden suposar una quarta part del deute públic espanyol a final del 2010. Concretament, el Govern calcula que ingressarà entre 8.000 i 9.000 milions d'euros amb la privatització del 49% d'AENA, mentre que la d'un 30% de LAE suposarà uns ingressos d'entre 4.000 i 5.000 milions d'euros, si es prenen càlculs "moderats" en ambdós casos com a referència. Fonts governamentals indicaren que hi ha inversors interessats a entrar en el capital de LAE i assenyalaren que no es descarta col·locar al mercat el paquet del 30% del capital.

Més privatització per a AENA

Pel que fa a AENA, la seva privatització del 49% suposa un canvi dels plans inicials del Govern, que preveien cedir el control de només el 30% de l'ens. Per donar entrada al capital privat en la gestió de les terminals aeroportuàries, l'Executiu pretén constituir l'Empresa de gestió d'aeroports de l'estat (Egaesa), que implicarà la segregació de part de la plantilla d'AENA, d'uns 12.000 empleats. El ministre de Foment, José Blanco, ja rebé ahir més de mitja dotzena de telefonades per interessar-se per la concessió de Barajas i el Prat, i tres o quatre d'elles eren de grans empreses, segons fonts del seu departament.

A més, Ferrovial "estudiarà" la proposta del Govern i el grup d'infraestructures Abertis celebrà la proposta, que repassarà quan s'acabi de concretar. Per altra banda, el president de Vueling, Josep Piqué, espera que la mesura de privatització parcial dels aeroports sigui una "decisió ràpida" que impulsi el sector aeri, turístic i la competitivitat de Catalunya i Espanya. Segons el seu parer, la gestió dels aeroports basada en criteris empresarials afavoreix el creixement de volum de passatgers transportats i de l'ocupació.

Unes propostes "antisocials", "insuficients" i "insolidàries"

Només la borsa reaccionà en positiu a les noves mesures de Zapatero. I és que la majoria dels grups en el Congrés dels Diputats i els sindicats van criticar el nou paquest de propostes. Per altra banda, el PP assegurà que són "improvisades i insuficients" i que evidencien les "contínues oscil·lacions" de l'Executiu socialista, encara que admeté que el paquet inclou propostes "copiades" al PP.

El seu president i líder de l'oposició, Mariano Rajoy, trobà a faltar un pla global del Govern espanyol i no pegats, com ha passat en els darrers dos anys i mig segons ell. En roda de premsa des de Barcelona, Rajoy destacà que les mesures "van per bon camí però no són el pla de reformes estructurals que necessita Espanya". "Som el país del món amb més paquets de mesures presentades a les Corts i cada pic que s'anuncia un paquet el tema es complica", certificà.

El portaveu parlamentari de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, assegurà que les noves mesures econòmiques "van en la bona direcció, la qual cosa no significa que siguin suficients". "Creiem que el Govern pot adoptar més mesures d'estímul a l'ocupació", anuncià per advertir que caldrà esperar per "veure-les concretades", en particular fent referent a la gestió privada dels aeroports. Pel que fa al diputat d'IU, Gaspar Llamazares, aquestes mesures "improvisades" aprofundeixen en l'estancament de l'economia espanyola i a suposen "malbaratar" la propietat pública. A més, confirmen una sortida "injusta" de la crisi i per això s'hi oposa "radicalment". Tot això li fa augurar un "conflicte social", ja que el Govern es mostra "fort amb els aturats i feble amb els empresaris".

Pel que fa a la idea de Joan Ridau, el portaveu d'Esquerra assenyalà que aquestes mesures són una "nova concessió davant de la sobreexcitació dels mercats" que es tradueix en una "retallada social que perjudica novament els més febles". Respecte de la privatització d'AENA, considera que la reunió del president amb les grans empreses "comença a donar els seus fruits" amb una "passa a favor dels grans sectors econòmics en lloc d'apostar per l'interès general".

Els sindicats també desaprovaren les noves mesures. El secretari d'Acció Sindical d'UGT, Toni Ferrer, explicà que Zapatero "comet l'error de pensar en els mercats", ja que aquests "cada vegada exigiran més" si el "Govern continua fent sacrificis amb els drets dels treballadors". El secretari de comunicació de CCOO, Fernando Lezcano, les qualificà "d'antieconòmiques". Així, només les patronals CEOE i Cepyme van considerar "positives" les mesures i confien que suposin una "primera passa" perquè l'Executiu emprengui una "actitud decidida" per emprendre les reformes pendents. Sostenen que el nou 'gir' de Rodríguez Zapatero va en "bona direcció" i recull "moltes" propostes realitzades per la patronal.

La privatització dels aeroports no agrada gens a les Balears

L'Executiu de Zapatero s'ha oblidat de la cogestió i ara parla, amb molta més fermesa, de privatització. Així, a banda de la ja anunciada pivatització del 49% d'AENA, es plantegen fins a tres fórmules de gestió d'aeroports: els dirigits de manera centralitzada, la creació de concessions a través d'un concurs públic com Madrid-Barajas i Barcelona-el Prat -una fórmula que es podria estendre a altres aeròdroms segons l'interès suscitat- i aquells que es gestionaran a través de filials específiques d'aquesta societat, de les quals AENA en conservarà la majoria.
Tanmateix, "la manca de concreció" de Zapatero, en paraules del conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, no agrada a les Balears. Segons el parer de Vicens, a les Illes "en cap cas" no es pot parlar de privatització, tenint en compte que els interessos dels gestors "poden no ser els mateixos que el del nostre país insular". Així, el conseller advoca perquè s'avanci cap a la cogestió, atès que "aquí necessitam aeroports de gestió i titularitat pública, perquè els vols són un servei públic".

També el senador nacionalista Pere Sampol, convençut que Son San Joan serà el proper que es privatitzarà, es mostrà contrari a la mesura. És un sentiment que comparteix el president de la Cambra de Comerç de Mallorca, Joan Gual de Torrella, que dubta que sigui la fórmula més adequada per als aeroports espanyols. Des de la CAEB, el president, Josep Oliver, creu que s'ha d'analitzar "amb prudència" el model per saber si hi participaran les comunitats i en quines condicions ho faran.

Per part seva, el coordinador d'Inicitiva-Verds, David Abril, qualificà la mesura de "doblement contrària als interessos de la ciutadania de les Illes: primer, perquè fa perillar un servei públic que és essencial en una comunitat autònoma en la qual hem d'agafar un avió per sortir del nostre territori i per entrar-hi. I també pel fet que, quan es començava a parlar de cogestió i de la participació de l'Administració autonòmica en la direcció aeroportuària, a qui es dona veu i vot és al capital privat".

S'oblida de les Balears

Per part seva, el PP i UM coincidiren a criticar que Madrid s'oblidi "de nou" de les Balears. Així, els populars lamentaren que se'n deixi fora el tercer aeroport més gran de l'Estat. Josep Melià, president d'UM, tornà a demanar la desaparició d'AENA i poder gaudir així de lliure competència.

Més de 4.000 aturats de les Illes quedaran sense ajuts

Més de 4.000 aturats de les Balears que hagin exhaurit la prestació deixaran de percebre l'ajuda de 426 euros a partir de febrer de 2011. Així ho va comunicar ahir el director provincial del Servei Públic d'Ocupació Estatal, Antoni García. Detallà que l'1 de novembre d'enguany rebien la quantitat esmentada de 426 euros un total de 4.291 desocupats de les Illes, mentre que aquest mes 1.751 persones més han sol·licitat obtenir aquesta subvenció, que es percep durant un període màxim de sis mesos, encara que els nous beneficiaris només la cobraran fins al febrer.

D'altra banda, García hi precisà que la mitjana mensual de perceptors d'aquesta ajuda, posada en marxa per agost de 2009, és de 5.640 entre gener i octubre, si bé aquesta xifra ja es va reduir fins als 4.291 dia 1 de novembre i fins als 3.840 per octubre. Així mateix, hi afegí que mensualment es rebutja un 25 per cent de les sol·licituds que es presenten al Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) per beneficiar-se d'aquesta subvenció a l'Arxipèlag, pel fet que els peticionaris no en compleixen els requisits.

Dia 18, tothom al carrer

En aquest context, la UGT i CCOO de les Balears instaren ahir els ciutadans a "rebel·lar-se davant el nou "atac" del president ZP. En una assemblea conjunta mantinguda a Palma, els secretaris generals d'ambdós sindicats plantejaren la necessitat de continuar les mobilitzacions per "aturar les retallades de l'estat de benestar que du a terme el Govern central". En aquest sentit, el secretari general de la UGT a les Illes, Lorenzo Bravo, demanà als treballadors i als aturats que surtin al carrer el 18 de desembre i participin en la manifestació convocada per "fer front als mercats i al nou paquet de retallades que prepara l'Executiu central".