TW
1

La prima de risc o desconfiança dels mercats a invertir a l'Estat persisteix en nivells màxims des de la implantació de l'euro, situació que el Govern de Zapatero explica pels atacs "especulatius" que dinamiten els efectes del rescat d'Irlanda. Una tesi que coincideix amb la dels analistes consultats que adverteixen que la moneda comuna és en joc i proposen que la UE es comprometi a aportar els fons que siguin necessaris per donar estabilitat a la regió i dissipar els dubtes sobre el futur del fons de rescat.

La prima de risc, mesurada per la diferència entre la rendibilitat del bonus espanyol a 10 anys i el seu homòleg alemany, va tenir una evolució dispar al llarg d'una sessió en la qual per primera vegada des de maig de 1996 fregà 300 punts bàsics (exactament 298) poc abans de les 10.30 hores. No obstant això, al final de la sessió, la prima de risc quedà en 289,3 punts bàsics, ja que la rendibilitat al mercat secundari del bonus espanyol a 10 anys pujà quatre centenes fins al 5,428%, davant el 2,669% del 'bund' alemany, que baixà vuit centenes. La Borsa espanyola, per la seva part, va retrocedir el 0,62% i va perdre el nivell de 9.300 punts afectada per la situació del mercat de deute i la caiguda de la majoria dels mercats internacionals.

La vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia, Elena Salgado, creu que les actuacions col·lectives i accions especulatives són la causa de la inestabilitat dels mercats, a la qual tampoc no ha ajudat la convocatòria d'eleccions a Irlanda. "No ha estat sens dubte cap bona notícia a efectes de la pressió sobre el deute d'alguns països europeus", va afegir Salgado, que va recordar que la pressió la sofreixen els països perifèrics d'Europa i, en menor mesura, Bèlgica.

El secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, per altra banda, indicà que "no es pot reaccionar a fluctuacions d'un o dos dies del mercat, sobretot en moments que donades les tensions la percepció és que la liquiditat és menor que en situacions normals del mercat".