Sobre això, Javier Díaz-Jiménez (de l'IESE) considera que el que vol fer l'Executiu només millora la sostenibilitat a mig termini del sistema, perquè retarda l'aparició del primer dèficit a 2020 però no permet resoldre les pensions "definitivament". Segons la seva opinió, amb l'actual mètode els joves no saben si percebran una prestació en el futur, per la qual cosa és necessària una reforma "més ambiciosa".
Per als economistes que subscriuen l'informe, que són més de cent, en elevar-se ja a 130 a causa que el grup és obert, la reforma ha d'anar encaminada a implantar, de forma gradual, el model de pensions suec per als joves. Així, haurien d'elevar-se gradualment els quinze últims anys que s'utilitzen per al còmput de la pensió a tota la vida laboral, augmentar-se dels 35 actuals als 40 els que es necessiten cotitzar per obtenir la pensió màxima i pujar a 67 l'edat legal de jubilació.
En matèria de jubilació, consideren que el primer pas seria que l'edat mínima passés dels 61 als 63 anys. En el cas dels anys necessaris per obtenir el 100% de la prestació, el que defensen és que se segueixi un "esquema lineal a raó de 2,5 punts per any cotitzat".
Exemples
Pel que fa a l'actual sistema, Pablo Vázquez, de Fedea, va explicar que es demostra que és "injust" amb el següent exemple: una dona que als 16 anys entra en una multinacional i als 50 és prejubilada rebrà, als 65, una pensió d'uns 635 euros, mentre que un emprenedor de 30 que comença a cotitzar per la base màxima als 50 anys rebrà més de 2.400 euros.
Encara que l'autònom ha entrat més tard al món del treball rebrà una pensió més alta perquè té la possibilitat de modificar la seva base de cotització 15 anys abans de jubilar-se. Tanmateix, va indicar, si s'utilitzen els 30 últims anys de vida laboral en comptes dels quinze actuals, ell cobraria poc més de 1.900 euros i ella més de 2.000.
Per això, per a Pablo Vázquez la reforma és "urgent" perquè pugui ser gradual i no afecti els actuals jubilats ni els qui es troben pròxims a la jubilació.
Previsions
Respecte de l'estalvi que suposaria per a les arques aquesta reforma, De la Fuente va reconèixer que no hi ha un càlcul exacte, però va precisar així mateix que, en una aproximació d'aquí a l'any 2050, fora entre "4 o 5 punts del PIB".
Per a Sergi Jiménez, de la Universitat Pompeu Fabra, no hi ha alternativa a la reforma, ja que no valen ni la pujada de les cotitzacions ni dels impostos.
Els experts avisen que la previsió és que, d'aquí a l'any 2050, la taxa de dependència es dupliqui, de manera que cada treballador actiu haurà de pagar la pensió d'un jubilat, mentre que ara ho fan quatre assalariats.
Si no es fan canvis, la despesa de pensions es duplicarà en les pròximes dècades i passarà del 8,3% actual al 15,1%.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.