El 3 de setembre de 2005, un any després de guanyar les eleccions generals, José Luis Rodríguez Zapatero verbalitzà per primer pic la nova doctrina fiscal del PSOE: "Rebaixar els imposts també és d'esquerres". Zapatero s'afegia així al gruix de dirigents socialdemòcrates europeus que havien assumit posicions liberals. Gerard Schroeder i Tony Blair, a Alemanya i Gran Bretanya, respectivament, ja havien començat a desmantellar el sistema fiscal. Sota la idea que davallar els imposts fa que les famílies tinguin més poder adquisitiu i, per tant, augmentin el consum de mercat, es començaren a reduir els percentatges del salari que cada treballador aporta a l'Estat.
Els trams més baixos deixaven de pagar pocs doblers, sí, i precisament els aniria molt bé, atès que eren famílies de pocs recursos. Tanmateix, proporcionalment, les rendes més altes deixaven de pagar ingents quantitats de doblers, que, no debades, ingressava la caixa d'Hisenda, des de la qual es finança l'estat del benestar.
El segon argument antiimposts se centrà en la tributació de les empreses. A l'Estat espanyol, per exemple, una companyia privada tributava al 35% fins a l'any 2000. Això no obstant, a hores d'ara, ho fa al 30%. Al País Basc i a Navarra, que gaudeixen de competències en matèria fiscal, fins i tot l'han davallat al 28%. A més, Mariano Rajoy acaba de proposar una nova baixada d'aquest tribut.
Quin és l'argument? Idò que, si una empresa pot pagar menys imposts a cert territori, serà allà on ubiqui la seu fiscal. Així mateix, si no són tants els imposts que ha de pagar, l'empresari no tindrà temptacions d'intentar excercir el frau fiscal. O sigui, que abaixar l'impost pot traduir-se en un augment de la recaptació econòmica.
Recuperar imposts
"D'esquerres, davallar els imposts? Idò vaja!", se sorprèn Francesc Mellado, membre de l'executiva de COOO a les Illes. Aquest sindicalista aposta per una socialdemocràcia clàssica, "amb uns imposts progressius que distribueixin la riquesa". També afegeix: "Allò realment d'esquerres és una política impositiva potent". Entre les propostes de CCOO, hi destaquen recuperar l'impost de patrimoni (suprimit per Pedro Solbes, ministre d'Economia del PSOE entre 2004 i 2009), incrementar l'IRPF de les rendes més altes i redissenyar les sicav (grans fortunes que tributen a l'1%).
Així mateix, aposten per augmentar l'IVA dels objectes de luxe, aplicar impost als productes financers i crear alguna taxa similar a la cèlebre taxa Tobin. Lorenzo Bravo, portaveu d'UGT, centra el problema en el frau fiscal. "No es combat prou, com tampoc no es carrega contra l'economia submergida. És una feina que no tributa i que té els treballadors, habitualment, en males condicions laborals". Bravo també reivindica trencar relacions amb qualsevol estat-paradís fiscal, a més de sotmetre les grans empreses a més control i lluitar contra l'evasió de capitals.
Pep Juárez, històric sindicalista de CGT, fa esment en l'augment de l'IVA. "Ens volen fer creure que incrementar el gravamen dels productes de consum diari és productiu?", es demana retòricament. Segons Juárez, tan sols és qüestió de prioritats: "O afavoreixen les grans fortunes o la classe treballadora". Com que el Govern hauria optat per la segona opció, Juárez i tot l'aparell de la CGT treballen ja per l'èxit de la vaga general, convocada per al proper 29 de setembre.
Mlagrat que l'Executiu s'hagi instal·lat en el discurs que apujar els imposts repercutirà negativament en el consum, economistes com Vicenç Navarro desmantellen aquesta argumentació. "És sabut en la literatura econòmica que les davallades d'imposts als rics tenen l'impacte d'estimular més l'estalvi que no el consum, atès que ja partien d'un alt nivell de consum. Passa just el contrari que davallar els imposts a les rendes mitjanes i baixes, ja que els d'escassos ingressos consumeixen tots els doblers extra que reben".
A més, afegeix: "En realitat, apujar els imposts de rendes altes i del capital pot augmentar la demanda, perquè es crearien nous llocs de feina si l'Estat utilitzàs la major recaptació de doblers en obra pública. Per tant, creix la demanda".
Com més imposts, més feina
Per exemplificar la teoria, el professor Navarro viatja fins als països nòrdics. Assegura que la pressió fiscal de Suècia, Dinamarca, Noruega i Finlàndia és del 47%, 48%, 42% i 42%, respectivament. I la taxa d'ocupació és molta alta (72%, 69%, 77% i 76%). Què passa als països del sud? A l'Estat espanyol (33% de fiscalitat) tan sols treballa el 59,8% i a Grècia (31%) el 61%. Com més atur, menys consum i més crisi, conclou. Bilel Caldentey, secretrai general de l'STEI-i, ho veu clar: "La pressió fiscal és baixa i, per tant, encara hi ha marge per incrementar-la i homologar-la amb Europa".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pujar els impost indirectes no ha estat mai d'esquerres, com no ha estat mai d'esquerres pujar els impostos als assalariats i deixar en canvi que els empresaris i professionals lliberals usin i abusin del frau fiscal amb total impunitat d'un PSOE i d'un PP que miren a l'altra costat com repetidament han denunciat els inspectors d'hisenda.