“L'eix del grup és el client i ens volem adaptar a la seva situació”

Dins el procés de reestructuració de caixes de l'Estat, Sa Nostra no n'ha quedat al marge. L'1 de juliol passat signà, amb les caixes de Múrcia, Penedès i Granada, el contracte d'integració per crear un Sistema Institucional de Protecció (SIP). També conegut com a fusió freda, aquest grup operarà amb el nom de Mare Nostrum. Pau Dols és el director general de l'entitat balear i està convençut que Sa Nostra ha triat la millor opció.

Dins el grup, Sa Nostra és l'entitat amb menor pes...
Sí, però no ens preocupa. Sempre hem pensat que allò important és ser en el grup en el qual volíem ser. A causa de la situació de Balears, que sempre s'anticipa un poc als cicles econòmics, a nosaltres ens ha tocat patir una morositat més elevada i la valoració que s'ha fet és amb un sistema de càlcul basat en la morositat. Som conscients que en aquests moments ens perjudica. Amb tot, crec que som l'únic SIP de l'Estat que inclou un sistema de revisió per d'aquí a cinc anys. Aquest percentatge que tenim ara el podem corregir a l'alça en un futur.

Sa Nostra tindrà el mateix marge de maniobra amb la concessió de crèdits?
La situació per a Sa Nostra seria la mateixa tota sola o amb grup. Sa Nostra sempre ha estat molt a prop dels clients. I això significa que l'acompanyes en els bons moments i en els dolents i, en conseqüència, la morositat s'incrementa. Estar a prop dels clients pot implicar dur morositat. A partir d'aquí, ser dins el grup no té impacte davant els nostres clients a Balears. L'Arxipèlag queda com a territori natural de Sa Nostra, que continuarà gestionant amb exclusivitat aquest territori, per tant, actuam igual que abans. El que és cert és que les quatre caixes intentam copiar les millors pràctiques de cadascuna. També és ver que des del moment que ens contraavalam mútuament es fixen unes polítiques globals. No tindria sentit que una entitat no donàs crèdits i l'altra en donàs de qualsevol import. El client, però, sempre es trobarà amb Sa Nostra i amb la mateixa resposta que abans.
Tindreu la mateixa capacitat per allargar terminis?
Sí. Tenim molt clar que l'eix fonamental del grup és el client i, en conseqüència, el que volem és adaptar-nos a la seva situació.

Això fa que es puguin repetir casos com el del grup Grande?
Tots els casos es poden repetir perquè, entre d'altres qüestions, a Espanya el sector immobiliari era el que havia tingut el creixement més significatiu i totes les entitats financeres hi estàvem. Ha estat el motor de creixement i, si no l'haguéssim finançat, el creixement econòmic que hem tingut no s'hauria produït. És cert que ara potser les coses passades es veuen d'una altra manera, però també ho és que amb el cas del grup Grande, si bé Sa Nostra hi tenia un risc molt elevat, era molt diversificat i amb bones garanties. I l'hem recuperat al 100%.

I quins avantatges suposarà per al client de Sa Nostra?
Saber que està en una entitat més solvent i amb més visió de futur, amb més possibilitats de creixement. Perjudicis no en tindrà cap i l'avantatge més important és la solvència institucional. I a partir d'aquí, més productes i serveis, gràcies a la grandària.

I disposarà dels mateixos serveis en una oficina de Caja Múrcia, per exemple?
Tot això de com funcionarem no ho tenim definit. L'objectiu del grup és oferir el millor servei.

I ja se sap quan començareu a caminar junts?
Ni tan sols això no se sap. Previsiblement serà a partir de dia 1 de gener, però si podem, ho avançarem.

L'Obra Social rebrà el mateix pressupost o funcionarà de manera conjunta?
Una de les premisses del SIP, i així està reflectit en el contracte d'integració, és l'autonomia de l'Obra Social. Cada caixa continuarà gestionant amb exclusivitat i total autonomia la seva. I cadascuna tindrà el seu pressupost. Però cada caixa tindrà els seus beneficis i el pressupost és un tema que va lligat als resultats.

I què suposa això?
Un SIP, per definició, implica que les entitats es contraavalen i que es mutualitza una part del benefici. Nosaltres partim d'un SIP en què els primers anys mutualitzarem un 40% dels beneficis, després el 60, el 80 i, finalment, el 100%. Del munt comú, basant-nos en l'equació de canvi, es torna a repartir. La mutualització serveix per equilibrar resultats.

Sembla que en aquests moments els ajustos de plantilla són sobre la taula.
És un tema que preocupa, perquè se'n parla abans d'hora, en el sentit que moltes coses encara no estan definides. El Banc d'Espanya té molt clar que el sistema financer està sobredimensionat i que és important ajustar oficines i plantilla. No tots els processos de reestructuració són iguals i nosaltres tenim un avantatge, que no és casual: som quatre caixes que no tenim duplicitat de xarxa. Pel que fa a oficines, es pot dir que no n'haurem de tancar, entre altres coses, perquè el mes de gener ja en vam tancar nou. Quant a plantilla, és un tema no tancat. I cal destacar que partim de la voluntarietat de les parts, no parlam d'acomiadaments, sinó de sistemes de prejubilacions perquè la gent qui ho vulgui s'hi pugui adherir. De fet, això ho hem tingut dins Sa Nostra els darrers anys. L'única diferència és que ara no es cobriran aquests llocs vacants.

Però el sindicat majoritari de Sa Nostra, la UOB, no ho veu igual...
No puc parlar amb nom seu, però sí que haurem de seure i negociar. Partesc del seny de les dues bandes per trobar-hi solucions, i segurament n'hi trobarem.

Tot i els ajustos de les quatre entitats, hi haurà expansió?
Per ara només Madrid està fora del territori natural i la idea és expandir-nos des d'allà. De tota manera, som un grup molt prudent i amb els peus a terra, i allò que volem és, primer de tot, millorar la solvència i l'eficiència.