Zapatero i De la Vega, durant el ple del Congrés d'ahir. | ANDREA COMAS

TW
0

El ple del Congrés validà ahir vespre el decret llei de la reforma laboral plantejada pel Govern i ho va fer amb l'únic suport dels diputats socialistes, amb 168 vots, llevat del d'Antonio Gutiérrez, exsecretari general de CCOO, que optà per abstenir-s'hi i trencar la disciplina de grup.

El PP, els nacionalistes de CiU i el PNB i CC, com també UPyD i UPN es decantaren també per l'abstenció, que va sumar 173 vots. En contra s'hi pronunciaren els vuit diputats d'ERC, IU-ICV, el BNG i Nafarroa Bai. El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, defensà a la Cambra davant els diputats que la renovació aprovada per l'Executiu beneficiarà directament els vuit milions d'espanyols a l'atur o amb feines temporals, sense que "perjudiqui els drets" per als onze milions amb contracte estable, i suposa un paquet d'actuacions orientades a potenciar l'encara "incipient" sortida de la crisi.

Corbacho assegurà que la reforma pretén, en primer lloc, reduir la dualitat del mercat de treball espanyol impulsant la "creació d'ocupació estable i de qualitat"; reforçar els instruments de flexibilitat interna a les empreses; i en tercer lloc, millorar les oportunitats d'accés a la feina de les persones que no en tenen, en particular els joves, reforçant els mecanismes de mediació laboral.

Crítica unànime de l'oposició
Els grups de l'oposició coincidiren a criticar el decret durant el debat de convalidació en el ple del Congrés i el qualificaren de norma que "abarateix enormement l'acomiadament" i resulta "insuficient i confusa", per la qual cosa expressaren la intenció de "redreçar-la" en el tràmit parlamentari que quedà obert ahir vespre. La portaveu parlamentària del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, indicà que Espanya "necessita una renovació en aquest àmbit, però no la presentada per l'Executiu", sinó una que flexibilitzi la negociació col·lectiva i advoqui per la formació professional. "La reforma laboral del Govern és la de l'acomiadament i la que surti d'aquest Parlament hauria de ser la de l'ocupació", afirmà.

Per la seva banda, el portaveu de CiU a la Comissió de Treball, Carles Campuzano, reconegué durant la sessió que les fórmules del gabinet de Zapatero "no suposen una revolució del sistema de relacions laborals", perquè són "insuficients". Així mateix, trobà que "hi ha aspectes substancials a debatre", com ara millorar la flexibilitat interna de les empreses i les polítiques de formació i indicà que, tot i haver-hi mesures positives per CiU, el decret suposa unes condicions millors per engegar treballadors que no pas per contractar-los.

Pel seu homòleg del PNB, Emilio Olabarria, els canvis "abarateixen espectacularment les opcions de fer fora la gent" i pujarà l'atur, atès que les condicions per a l'acomiadament objectiu no hi queden clares. Per tant, és necessari que el tràmit parlamentari "esmeni" propostes "mal enfocades" que poden ser contraproduents.
La diputada d'UPyD, Rosa Díez, es referir-se al text com una "oportunitat perduda", pel caràcter "insubstantiu i confús" que té.

En la defensa dels vots en contra, obrí el foc el portaveu d'ERC, Joan Ridao, que lamentà que la reforma arribi tard i malament a les mans d'un Govern apressat pel deute i pels mercats i amb una "mania compulsiva" per les retallades socials, de manera que caldrà "corregir el tret". El seu company de grup parlamentari i diputat d'ICV, Joan Herrera, retragué a Corbacho que "ara no toca" la reforma laboral i que hi ha mesures molt més urgents, malgrat que el pitjor, a parer seu, és que la proposta de l'Executiu "és forta amb els febles" i "feble amb els forts". La diputada de BNG Olaia Fernández Dávila expressà el temor que la norma sigui només "l'antesala del que ha de venir".

La solvència davant la crisi
El governador del Banc d'Espanya, Miguel Àngel Fernández Ordóñez, animà a publicar "com més aviat millor" les proves de solvència de les entitats de crèdit espanyoles i a emprendre la reforma de la llei estatal de caixes.
Per part seva, i en el transcurs de l'assemblea anual de la Fundació Cotec per a la innovació tecnològica, el rei afirmà que veu la crisi com una oportunitat per enfocar d'una manera nova la recerca i es referí especialment al paper de les pime.