TW
0

El Govern està treballant per aprovar un nou impost extraordinari per a les persones que tinguin uns ingressos, estalvis, accions i propietats que superin àmpliament el milió d'euros. La Cadena Ser avançà ahir que la intenció de l'Executiu és agilitar al màxim la tramitació del nou tribut a les Corts perquè pugui entrar en vigor, si és possible, a final d'any. Segons s'especulava, serà molt igual al desaparegut impost de patrimoni.

Aquest nou tribut complementarà les mesures d'ajust aprovades ahir en Consell de Ministres amb l'objectiu de reduir el dèficit -situat en l'11,2% el 2009. Però per treure'l endavant no es pot pot fer mitjançant un decret llei, sinó que exigeix l'elaboració d'una nova norma que ha de passar pel Parlament. Segons la vicepresidenta Elena Salgado, l'impost "és un esforç de solidaritat per als que més tenen", però no en volgué donar detalls i es limità a dir que "no és imminent".

Amb aquesta mesura, el Govern faria un gest de complicitat a l'esquerra, que reclama que l'ajust recaigui sobre els que més tenen. Zapatero ja va confirmar dimecres que l'Executiu prepara una pujada fiscal "per als que més tenen" i assegurà que l'augment no afectarà la classe mitjana. Això no obstant, el president no volgué concretar si el que prepara el Govern és recuperar algun impost o crear-ne un per a les grans fortunes i si descarta fer algun canvi a l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que grava fonamentalment les rendes del treball.

Ahir va trascendir que la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia; el d'Indústria, turisme i Comerç, Miguel Sebastián; i el d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, són els tres membres de l'Executiu que van declarar un patrimoni per sobre del milió d'euros i que podrien veure's afectats pel nou tribut. Segons la declaració de béns dels membres de l'Executiu publicada pel BOE, els tres ministres són els únics amb patrimoni superior a aquest llindar, que no assoleixen ni el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero -que és de 209.206 euros-, ni cap dels tres vicepresidents.

La ministra de Ciència i Innovació és qui declara el major patrimoni, que xifra en 4,97 milions d'euros, seguida pel titular d'Indústria, amb 1,22 milions, mentre que Pérez Rubalcaba, té un patrimoni valorat en 1,22 milions d'euros, incloent-hi béns i drets d'herència familiar. Prop d'aquest llindar apareix la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, qui va declarar uns béns d'un total de 976.934 euros. En aquest context, Esperanza Aguirre, va deixar clar que ella és "un pobre dels que demanen", però que en canvi el president del Congrés, José Bono, segur que no se'n salva.

I quants n'hi ha, d'aquests?

Des del moment en què es va saber que l'Executiu central faria pagar un nou impost a tots aquells que entre rendiments de treball, patrimoni, accions i estalvi superim el milio d'euros sorgiren les especulacions. I és que, en certa manera, sobta que després de dos anys d'eliminar l'impost de patrimoni, ara es vulgui tornar a establir un tribut en la mateixa línia. En qualsevol cas, i amb les dades a la mà de la declaració de renda del 2007 que publica l'Agència Tributària, només 10.580 persones en tot l'Estat van declarar més de 600.000 euros. Aquest grup suposa el 0,06% del total de contribuents.

Un gruix de gent en l'any de referència declararen entre 12.000 i 21.000 euros anuals, i representaren el 28,14% del total. A les Balears, mentrestant, més de la meitat de ciutadans declaren a Hisenda entre 6.000 i 21.000 euros, concretament fins a 235.443 illencs van declarar aquesta quantitat el 2007.

Ingressos
Amb tot, cal indicar que aquestes quantitats corresponen a la base liquidable general, que inclou els rendiments del treball (salaris), activitats empresarials i els ingressos dels professionals liberals. Per conèixer la renda total que declaren els ciutadans, caldria afegir les d'estalvi, és a dir, rendiments del capital immobiliari, accions, dividends i transaccions de béns immobles.

En qualsevol cas, com indica el desglossament per trams de la base liquidable general de l'impost de la renda, a les Illes Balears fins a 14.448 ciutadans declararen uns rendiments laborals o empresarials inferiors als 1.500 euros, i representen el 3,25% del total. A la banda oposada, 2.956 ciutadans, el 0,66% del total, declararen uns ingressos superiors a 150.000 euros. Un percentatge que tampoc no és gaire elevat pel que fa a l'Estat. Només un 4% de ciutadans espanyols va declarar més de 60.000 euros, el que representa uns 750.000 contribuents en tot l'Estat.

Patrimoni
Tanmateix, tot apunta que el nou tribut que imposarà Zapatero no només tindrà en compte els ingressos dels contribuents, sinó que també gravarà propietats, accions i estalvis. De moment, però, encara no se sap quin és el gruix de la població que contribuirà més als fons públics pagant el nou impost. En cas que el paràmetre fos similar al desaparegut impost de patrimoni, quasi un milió de persones presentava la declaració d'aquest impost, que gravava els patrimonis superiors a 108.182 euros, tot i que amb considerables excepcions, com l'habitatge habitual i els plans de pensions, entre d'altres. A través d'aquesta quantia, l'Estat espanyol ingressava 2.121 milions a l'any.