'Algunes mesures s'haurien d'haver aplicat abans'

El conseller d'Economia, Carles Manera, es manté serè, confiat i segur d'haver fet els deures poques hores després de l'anunci de José Luis Rodríguez Zapatero. Arriba impertèrrit, mentre el seu equip comenta l'estrès de la jornada. "Avui sembla que aquí es decideixi l'economia mundial", comenta un;"sí, fins i tot ha telefonat Obama", ironitza l'altre.

Abaixar el sou dels 50.000 funcionaris de les Balears no afectarà el consum i l'economia?
Qualsevol mesura de retallada sempre és dolorosa. Cap conseller d'Economia està satisfet amb mesures així. Però les circumstàncies econòmiques de vegades hi obliguen. La idea és fer que el funcionari que cobra un salari més baix tingui una rebaixa més petita i els que guanyen més en tinguin una de més gran; de manera que, entre tots, quedi una mitjana del 5%. El sector públic té la feina assegurada i, quan l'atur és un problema greu, això s'ha de valorar, encara que reconec que no consola.

Però com afectarà la retallada al consum?
No ho sabem. Esper que no se'n ressenti gaire. A banda d'aquests 50.000 ciutadans, n'hi ha 950.000 que no són funcionaris i que tenen una capacitat de consum que hem de veure com es desenvolupa.

Tot plegat, amb altres iniciatives com l'augment de l'IVA, no farà créixer més l'atur?
Esperem que no. Pensi que de totes les mesures que avui s'han posat damunt la taula, la més rellevant és la de la funció pública. Les altres no afecten la sanitat ni l'educació i repercuteixen tangencialment en la dependència. No crec que puguin incidir negativament en l'ocupació.

Algunes d'aquestes iniciatives es podrien haver aplicat abans?
Sí, algunes d'aquestes propostes s'haurien d'haver aplicat abans. Vull recordar que les Illes Balears ha estat pionera en aquest sentit. Vam aplicar una mesura de xoc de 15 milions d'euros el 2009 i el president va ordenar -i fou iniciativa seva- prendre aquest tipus de mesures d'austeritat. Cal afegir que el pressupost de 2010 és restrictiu, amb caigudes de 220 milions d'euros. Això ha representat un cost polític molt important amb manifestacions i protestes, però la situació ara seria molt pitjor si haguéssim planejat els comptes d'una altra manera. Ara les comunitats autònomes que varen pressupostar de manera més laxa hauran de fer un esforç restrictiu molt més gran. No vol dir que nosaltres no haguem de fer algun esforç suplementari, però seria infinitament més gran si l'haguéssim hagut de fer de nou. La comunitat de Balears ha estat l'única que ha reduït un 6% el pressupost i que ha davallat el deute públic, un 6,5%.

Així, d'alguna manera, l'anunci de Zapatero ha donat la raó al Govern balear?
Sí. I segurament a altres comunitats autònomes que també han pres mesures d'austeritat. No vull que s'entengui com un acte de supèrbia, de vegades l'encertes i de vegades no, però si hagéssim fet les coses d'una altra manera ara no tindríem un problema, tindríem un gran problema.

Quines mesures s'haurien d'haver aplicat abans?
Per exemple, allò que afecta la funció pública. Segurament es podria haver avançat. És molt més complicat avançar una retallada o una paralització dels sous públics, quan el pressupost està en exercici, que no fer-ho abans, quan estàs a punt d'elaborar-lo.

O sigui, que s'haurien d'haver rebaixat els sous a principi d'any.
És una de les mesures que probablement s'hauria pogut fer. Bé, no retallar, congelar, el que es pensa fer el 2011.

Però Zapatero ha anunciat una retallada.
Una retallada el 2010 i una congelació el 2011. Jo hauria plantejat, quan es feia el pressupost del 2010, una congelació precisament per evitar problemes posteriors, perquè s'han revelat, com s'ha vist, pitjors, i per tant t'obliguen a fer retalls.

A banda dels sous, hi ha alguna iniciativa més que s'hauria pogut prendre abans?
Algunes mesures com el xec nadó s'haurien pogut eliminar abans. Afecta tothom per igual, amb rendes baixes o altes i representa una quantitat ingent de recursos, crec que són 5.000 o 6.000 milions d'euros. Hi ha propostes que són molt fàcils de vendre políticament, però que són difícils de mantenir quan vénen mal dades, com ha passat.

Ara, amb l'anunci de Zapatero, sembla que es faci marxa enrere.
El Govern central ha anat fent un seguit de mesures molt potents de dinamització de la inversió pública, que nosaltres també hem aplicat a Balears, que han estat determinants. Jo faria la pregunta a la inversa. Què hauria passat amb l'economia si les administracions no haguessin tirat d'inversió pública com a motor? Molt probablement els resultats econòmics serien molt pitjors i tindríem més dificultats.

Però iniciatives com el xec bebè no s'enfoquen a augmentar el teixit productiu i sí que repercuteixen en el dèficit.
Aquesta mena de mesures s'haurien pogut retirar abans. O no fer-les, però això són decisions polítiques d'un altre govern. Jo no els he de donar lliçons.

Sabeu quant haureu de retallar del pressupost de les Illes Balears?
No, però treballam en tres direccions d'estalvi que el president, en el seu moment, concretarà. Fem feina per racionalitzar en personal, també alentirem algunes inversions pròpies, tenint en compte que tenim inversions garantides a través de l'Estatut. I en tercer terme, actuacions a les empreses, fundacions i consorcis del sector públic; en el capítol de personal i en el d'inversió.

Com valorau l'evolució de l'economia balear?
Els indicadors que tenim assenyalen un remuntada el primer trimestre del 2010. Hi ha moviment al mercat immobiliari, hi ha hagut un augment del 30% de les vendes. Les entrades de mercaderies als ports també han pujat. Hi ha un increment de preus que se situa al voltant de l'1%. Per tant, s'allunya el perill letal de la deflació i tenim un mercat laboral amb més bon comportament que en altres comunitats. L'economia balear es mou en la direcció correcta. Encara tenim la superfície una mica enfora, però el primer trimestre del 2010 hem decrescut un 0,3, veníem d'un 0,8. Esperem que tot això es consolidi i ens encaminem a un escenari de sortida de la recessió.

Confiau que les mesures de Zapatero no frenaran la recuperació?
És difícil de saber-ho, però esperem que no. Afecten col·lectius que poden tenir problemes de consum, sobretot els funcionaris que guanyen menys, però tenir un lloc de feina estable dóna seguretat.

En aquest context, no us plantejau pactar un govern de concentració amb el PP?
El Govern ja és fort, sens dubte. La gent ha de saber que governam amb la crisi més greu que hi ha hagut des dels anys trenta. Poca broma, m'agradaria veure què farien els salvadors de la pàtria. Vivim fenòmens incontrolables que són difícils de tabular en una economia regional: la crisi financera, la crisi grega, Lehman Brothers, el volcà... Pot haver-hi en Goliat governant, que si té tot això en contra no és gens fàcil. I amb aquest conjunt complicat, el Govern ha fet actuacions en política econòmica que són raonables i han evitat que les coses siguin més greus. Que l'Executiu té un mosaic de color polític que convida a pensar que és menys seriós? M'estim més un govern aparentment menys rígid, però amb mesura i seny, que no un que ens deixa vertaderes herències enverinades.

La majoria de l'oposició al Parlament no farà més difícil aplicar les mesures anunciades?
Segurament, l'oposició farà la seva política. Allò que li deman és que en política econòmica sigui coherent. No deman que pensin com jo, però que siguin coherents. No poden dir-nos de retallar la despesa pública i alhora demanar-nos 100 milions d'euros per a les petites i mitjanes empreses que han de sortir dels pressuposts i requereixen més deute. Què volen? Que retalli o que augmenti? Mirau, us explic la incoherència que podem tenir nosaltres: la inversió pública, com a palanca de creixement en un moment d'anèmia del sector privat, quin problema pot tenir? No ens n'amagam: dèficit i deute. No hem criticat que un país s'endeuti, hem criticat que ho faci en circumstàncies expansives. El PP es va endeutar el 2003-2007 amb un creixement de més del 2% i en època d'expansió, quan qualsevol manual d'economia et diu que no t'has d'endeutar.

L'aplicació a Balears d'algunes d'aquestes retallades haurà de passar pel Parlament?
No necessàriament, si són mesures de retallada de pressupost s'apliquen per normativa estatal. Isi s'ha de dur res al Parlament, es duu i que la gent sigui responsable i coherent amb el discurs que sempre ha fet. He escoltat avui el senyor Fiol que ha dit que eren necessàries mesures dures, de rebaixa. Esper que quan això passi no digui que retallam l'estat del benestar.