Per part seva, el president de la Comissió d'habitatge del Congrés dels Diputats (CIU), Pere Macias, que analitzà amb els membres de Proinba la situació del sector i les mesures adoptades pel Govern central amb el Pla de rehabilitació, va remarcar que en tot l'Estat existeixen "prop d'un milió habitatges en estoc". Amb tot, indicà que la meitat d'aquests habitatges es concentra a les províncies del litoral mediterrani i cità indrets com Múrcia, Huelva i Alacant, on es van fer "grans promocions" destinades a estrangers. En canvi, a les Balears no n'hi va haver tantes perquè les cases de les Illes "són de qualitat superior i hi ha menys oferta".
Per tot això, Oliver i Macias van remarcar la necessitat de disminuir l'estoc d'habitatges. En aquest sentit, Macias va considerar que la "primera urgència és liquidar-lo" per, així, eliminar la "pressió" sobre el sector dels promotors i el financer. Aquest darrer presenta un deute de 400.000 milions d'euros, segons va assegurar. En el cas que no es vengui s'hauria d'advocar per adoptar altres mecanismes, com el lloguer o el lloguer amb opció de compra. No obstant això, Macias incidí que aquesta suma de cases en venda algun dia s'acabarà i que en el conjunt de l'Estat espanyol es necessiten 350.000 habitatges a l'any. Per tant, "cal fer els deures" perquè els processos de construcció es puguin iniciar una vegada s'hagi acabat l'estoc. Així, Macias apuntà que hi ha d'haver solars disponibles per "edificar-hi en bones condicions" i "saber jugar bé i urbanitzar a preus competitius", la qual cosa no ha de significar "construir a ritmes bestials".
Reducció de l'estoc
Pel que fa a les previsions d'estoc del 2010 i fins al 2012, l'Associació de promotors immobiliaris de Balears espera reduir-lo fins que hi hagi 894 immobles sense vendre l'any 2012.
De fet, i amb l'objectiu de donar sortida en el mercat a l'elevat nombre de cases en venda, el cap de setmana del 15 al 18 d'abril es realitzarà a la plaça d'Espanya de Palma el Firastock. Es tracta d'una fira en què s'oferiran 2.000 immobles, una xifra que representa una tercera part de l'estoc existent a l'Illa. Segons explicà Oliver, "s'hi podran trobar habitatges de tot tipus i preu".
2.605 cases venudes l'any passat
El president de l'Associació de promotors immobiliaris de Balears, Gabriel Oliver, també va informar que l'any passat es van vendre un total de 2.605 habitatges, la qual cosa suposa 105 més de que havien previst. Això no obstant, aquesta xifra representa pràcticament la meitat de les cases que es van vendre entre els anys 2005 i 2008, un període en què la mitjana d'immobles venuts assolí els 4.992 anuals. Oliver va indicar també que el 2009 es van finalitzar 5.057 habitatges, 300 menys dels previstos, i que un 27% es paralitzà a mitjan construcció. En aquest sentit, va afirmar que, si no es comptabilitzen els d'autopromotors, varen entrar en el mercat de compra i venda un total de 3.489 habitatges. D'altra banda, es varen visar un total de 1.370 immobles, una xifra que representa "el 10% del que es va fer" en el 2006 i en el 2007.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Entre Sa Pobla y Campos n´hi ha a pro de 1000 habitatges. Les pretensions pperils se feren realitat i ara guarden el mort. Però no el gurden el regidors sino el poble que tenen estructura urbanístia eninentment agrícola Així fan la bona gestió que reclamava el Sr. Matas (En castellá)
A Antoni Ferriol o també en Grosske. Sabràs que éts un privilegiat, la gent que viu a xalets i plantes baixes no supera el 10% i està disminuint. Aquesta gent que no arriba an el 10% ocupa més espai urbanitzable que la resta del 90%.
Do no visit Majorca, deus esser pardal, no ?. Segur que vius a una finca, acaramullat amb gent a la que no aprecies i vas amb bus per too. Jo són de Maria de la Salut i sempre he viscut a una casa de planta baixa i sala, res a veure amb el que comentes. Normal que diguis tonteries.
La consigna hauria de ser aquesta: no compreu res en vint anys! A mem si tots aquests GRANDES empresaris de la construcció s'arruïnen... o comencen a vendre els pisos al seu valor real, que no déu ser més de la meitat del preu que tenen actualment. Senzillament, rebentem-los el negoci, que ja han guanyat abastament.
1. Fora solars nous. No se ha de construir sobre solars nous. 2. Començar esbucant les illes de cases que tenen edificis de més 50 anys i tornar a construir sobre el solar de la illa de una manera total, res de fer trossos una illa, la edificació ha de esser construïda sobre el solar, deixant un pati central que tengui almanco el 50% de la superfície de la illa. Cada illa ha de esser un sol solar i una sola edificació. 3. No construir habitatges a la planta baixa. La planta baixa se ha de deixar per aparcaments i locals comercials. 4. Se pot començar esbucar edificacions que tenguin més de 150 anys, encara hi ha més de 50.000 habitatges vuids a Palma, a continuació per les edificacions que tenguin més de 100 anys, fins arribar a les de 50 anys. 5. Pensar amb mentalitat antiga sobre la demografia que era restringida. Aquesta continua explosió demogràfica ja se ha acabat i ès una cosa recient a la història, que aparegué a partir dels començaments del segle XIX. Si no hi ha una nova font de energia, la població anirà descendint, ja poden dur emigracions incontrolades que se trobaran sense aliments per mantenir-les. Tal vegada, aquí, se disposa de 5 hectàrees per habitant. Els dirigents se hauran de acostumar que sempre tendran la percepció que manquen "professionals". 6. Esbucar tot lo que se ha construït a les afores de les poblacions, se haurà de recuperar terres per la agricultura.
Hi ha una regla de tres que explica aquest fet (i també el coeficient intel·lectual de molts promotors). Per una banda la gent que hi ha a Mallorca. Per una altra la gent que hi pot haver que necessiti casa, i per l'altra els estrangers que poden venir (i per quines raons han de venir a un lloc on no tindran feina) i en poden necessitar. La X són les cases que s'han de fer per cobrir les necessitats dels ciutadans. És obvi, així, que aquesta X ha estat mal calculada, tan per politiquetxos com per promotors. No hi ha gent suficient que vulgui coses cares que no necessita a un lloc que de cada vegada per més encant (a causa de la construcció indiscriminada d'aquests habitatges). És un peix (o una serp) que se mossega la coa. No hi ha solució. Pot ser que el govern, que encara resta ocupat en construir més pisos de protecció oficial que seran guetos, hauria d'aprofitar aquests pisos (condemnats a ser colomers d'aquí poc temps) i per convertir-los en habitatges socials en comptes de encara construir-ne més? Així es va fer a Lugo amb molt bon resultat.
Quanta paciència!.... els nombre d'habitatges o el conjunt d'habitatges. Els habitatges no formen un estoc. Els estocs es refereixen a les mercaderies que hi ha dins un magatzem. Per què importau aquestes modes aburdes de l'espanyol? Sembla ben tirat fer pedagogia i que persones com Gabriel Bibiloni s'esforcin cada dia a lluitar per evitar la degradació de la llengua. Els mitjans de comunicació hi tenen un paper massa important. A base de copiar no fem més que incorporar dois a la nostra llengua.