Balears aposta pel nou turista

Si durant el boom turístic dels anys setanta la Platja de Palma va ser un dels indrets claus de la costa de l'Estat espanyol, aquesta mateixa zona vol quedar enrere amb vista al futur imminent de la indústria principal de les Balears. Ja fa molts anys que es parla de la reforma integral de la Paltja de Palma, però no serà fins al mes de maig quan es presenti el projecte, segons explicà ahir la comissionada del Consorci Platja de Palma, Margarita Nájera. Això no obstant, l'empresariat ja ha començat la tasca de reconversió de la planta hotelera de la zona, de manera que uns 12 establiments han dut o duen a terme reformes de modernització.

El president Antich; la batlessa de Palma, Aina Calvo; el conseller de Turisme, Miquel Ferrer; la consellera de Treball, Joana Barceló; els hotelers Antoni Horrach (FEHM) i Francisco Martí (Platja de Palma), i representants sindicals van visitar ahir dos establiments de la zona. El primer, l'Iberostar Royal Cupido, en obres; i el Playa de Palma de la cadena Grupotel, un luxós immoble amb molta llum, espais amplis i instal·lacions mediambientals, que representa el "model" que volen per a la Platja de Palma, tant el Govern com els empresaris.

Per part seva, el president de l'Executiu defensà la reconversió de la planta hotelera de la zona com exemple per a tot l'Estat de com s'ha de dur a terme la modernització del principal sector econòmic i assenyalà que els nous establiments han "de fugir la clàssica capsa de sabates" a favor d'instal·lacions amb llum, espais amplis, més comoditat, sostenibles i mediambientals. El president de l'Agrupació de Cadenes Hoteleres i director general d'Iberostar a l'Estat, Aurelio Vázquez, destacà la importància de les inversions hoteleres per passar d'uns hotels propis dels "anys 70" als del segle XXI i explicà que la inversió del Royal Cupido, amb un cost d'uns 6 milions d'euros, és íntegrament privada. D'aquesta quantitat, un milió s'acull al préstec fixat en un interès de l'1,5% gràcies al pla Renove. Tanmateix, Vázquez manifestà que d'aquest 1,5%, la meitat, el 0,75%, l'hauria d'abonar el Govern balear, "la qual cosa no ha fet fins ara, malgrat que s'hi va comprometre".