És aquí on apareix la modalitat de contracte "a l'alemana". L'empresari acorda amb els obrers que tots reduiran la jornada un 40% (amb la corresponent pèrdua d'aquesta part del salari). I aleshores entra l'Administració pública: serà l'INEM el qui cobrirà aquella part de salari que deixen d'ingressar. O sigui, que un treballador fa feina alhora que és a l'atur.
"Tothom en surt guanyant", explica la consellera de Treball i Formació, Joana Barceló. "Per una banda, l'empresari no ha d'acomiadar part de la plantilla i els treballadors tampoc no se'n van al carrer". Ara bé, aquesta mena de contracte alemany ja existia a la legislació laboral espanyola. Tal com reconeix el director general de Treball, Pere Aguiló, "més que l'etiqueta o la nomenclatura, tenim els mateixos continguts".
O sigui, que "mitjançant un Expedient de Regulació també es pot assolir una reducció de la jornada, en comptes d'extingir completament el contracte laboral". Té unes condicions, però: la reducció ha de ser d'un mínim del 33% de la jornada. I ha de ser una mesura extraordinària, i per tant, temporal. "No pot esdevenir en un contracte per a tota la vida", apunten des de la Conselleria.
En aquest sentit, Pere Aguiló també es posiciona favorablement: "Es tracta de repartir solidàriament la càrrega de feina". Ara bé, si ja existia un mecanisme similar al contracte alemany, perquè no s'empra?
Segons el director general de Treball, "hi ha un cert desconeixement". "I no depèn tant de l'Administració, sinó que les parts implicades -patró i obrers-, se n'adonin". I en paraules de la consellera Joana Barceló, part del caràcter minoritari de la fórmula és que "el seu ús decaigué amb la crisi econòmica de l'any 1983". I des de llavors, "el tipus de contracte que malauradament més s'ha expandit és el temporal".
Per això, l'estratègia del Ministeri de Treball en l'àmbit estatal pareix que vol aprofitar una eina existent per presentar-la com a innovadora. En tot cas, tots els agents implicats la valoren de manera positiva.
El president de la Cambra de Comerç, Joan Gual de Torrella, també manifesta el seu suport: "És una mesura per preservar llocs de feina, que, a més a més, permet que l'empresari pugui continuar amb l'activitat sense un succés tan dramàtic com són els acomiadaments".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tanmateix no hi ha solució per als més de 100.000 desocupats i desocupades de les Illes si segueix l'actual política capitalista de sortida de la crisi sense crear ocupació que és la que correspon a l'ànim de lucre i va contra les necessitats socials. En aquest marc els desocupats no tenen futur perquè ni amb un creixement del 2% fet damunt el sector del totxo podrà minvar la desocupació. L´únic futur està en el repartiment del treball existent sense reducció de salaris, la reducció radical de la jornada, l'abolició dels acomiadaments i de les hores extra. Si no es fa això el conflicte social, més tard o més prest estarà servit. Els polítics actuals estan posant benzina al foc.