L'economista Ferran Navinès enumera fins a set causes o tendències "negatives" que cal tenir presents a l'hora de fer front a un canvi de model econòmic, tendències que assegura que "ja es donaven abans que es parlàs de crisi" i que són les que provoquen "la caiguda de rendibilitat de les empreses de Balears". Així, Navinès recula fins a l'any 2000 per assegurar que "des d'aleshores han proliferat les empreses de baix contingut tecnològic, alhora que s'ha registrat una alta intensitat del factor treball i baixa dotació de capital tecnològic". "D'aquí que des del 2000 fins al 2008 el creixement de les Illes hagi estat menor que el de la esta de l'Estat", sentencia Navinès, qui sosté que "la crisi actual ens ha de fer plantejar altres oportunitats de negoci".
En aquest sentit, l'economista advoca per l'impuls de les noves tecnologies, "perquè ni el turisme ni la construcció, entesos com fins ara, no donaran els mateixos fruits", fet que explica per què "la competència és més forta ara que en els anys setanta en matèria turística i la guerra de preus del mercat dificulta la recuperació de la taxa de benefici anterior". És per això que veu en la reforma prevista de la Platja de Palma "una bona solució".
Així mateix, el president del Cercle d'Economia, Alexandre Forcades, insta a un canvi de model per al qual "tots ens hem d'esforçar", ja que "tothom ha fallat en aquesta crisi". Però perquè aquest canvi sigui possible, Forcades considera "clau" que passi per l'educació. També la defensa del nostre entorn natural "és bàsica", a més a més d'"un canvi de paradigma" que fa referència a una aposta per l'exportació.
Per part seva, el director general de Recerca, Desenvolupament i Innovació del Govern, Pere Oliver, fa una clara aposta per la inversió en R+D+I a fi d'aconseguir una major productivitat, perquè "anam cap a la societat de la informació", la peça clau de la qual "és la formació". Tot i això, reconeix que les Balears "han de fer més feina en aquest sentit, ja que estam lluny d'altres comunitats autònomes que s'hi han decantat de manera clara, com Castella-la Manxa".
I parlant d'apostes d'altres comunitats autònomes, Pere Sampol, que com a president de la Fundació Emili Darder va ser l'encarregat de moderar la taula rodona en què van participar els ponents ja esmentats, assenyalà que "el mateix any que Jaume Matas, al capdavant del Govern balear, impulsà el pla Mirall, l'Executiu del País Basc va posar en marxa el museu Guggenheim de Bilbao". Això féu que Sampol es demanàs si un canvi de model més sostenible, "tema tan de moda", és possible a Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.