A aquestes altures ningú no posarà en dubte el mal moment que viu l'economia balear, que segueix la tendència de la resta de potències mundials. Polítics, economistes i agents socials i financers de les Illes coincideixen a assenyalar les noves tecnologies com una de les apostes a tenir en compte a l'hora de sortir d'aquesta situació de la millor manera. Així mateix, en alguns casos també es parla de prendre mesures de caràcter estructural per encaminar el creixement de l'economia balear del segle XXI. En aquest sentit, el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, sosté que Balears necessita d'ambdues polítiques, les conjunturals o de demanda i les estructurals o d'oferta. Riera argumenta:
"A la importància d'escometre les reformulacions pertinents per garantir que l'ajust de l'economia sigui tan bondadós com sigui possible -a través de polítiques de demanda que pal·liïn els impactes més immediats- se suma la urgència d'encetar un procés de transformació que -mitjançant polítiques estructurals d'oferta- ordeni els desequilibris generats en múltiples fronts (laboral, productiu, financer, ambiental...) que dificulten el manteniment de les rendes i deriven en importants conseqüències socials i ambientals". D'aquesta manera, Riera assenyala que "l'itinerari de polítiques i mesures a emprendre pot ser molt divers, però totes han de perseguir l'augment de la productivitat, l'enfortiment del sistema d'innovació i l'aposta per la qualificació del capital humà", entre altres coses.
Des del Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, també es mostra partidari d'un "canvi de model", que implica anar "molt més enllà dels serveis de sol i platja", i en aquest sentit apunta un esforç R+D+I, que implica innovació, universitat i recerca. Així mateix, Manera es refereix al Pacte per la Competitivitat. "Apostam per la competitivitat laboral, la cohesió social i l'ocupació. Són 17 acords amb empresaris i sindicats que representen 540 milions", digué. "L'actual model econòmic ha d'evolucionar". Això va explicar el portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol, després que es conegués que a les Balears el passat mes d'octubre la xifra d'aturats fou de 81.683. Així mateix, Fiol assenyalà que "és necessari avançar cap a noves tecnologies o investigació, però sense abandonar el que hem fet fins ara". Pel portaveu popular, el sector serveis "continuarà sent clau en la nostra productivitat".
Des del sector empresarial, el president de la Cambra de Comerç, Joan Gual de Torrella, es mostra partidari de "consolidar nous productes turístics". En aquest sentit, Gual indica que allò que necessiten les Balears és "obrir-nos a més mercats" i hi afegí que "per competir en productes que van més enllà de sol i platja cal una especialització, i, per tant, formació, una inversió en recursos humans". En una línia similar es pronuncià el president de la CAEB, Josep Oliver, qui advoca per la "recuperació dels mercats turístics tradicionals" i "les noves possibilitats". Tot i això, Oliver, conscient de "la competència emergent", aposta per "fer allò possible per mantenir la nostra quota de mercat". A més, Oliver insisteix en la "necessitat d'incidir en la capacitat de productes d'alt valor afegit".
La secretària general de CCOO Illes Balears, Katiana Vicens, recorda que des d'aquest sindicat defensen una reforma de caràcter estructural que comporta "una revisió de la fiscalitat per tal que paguin més els que més tenen". Així mateix i centrant-se en el model balear, Vicens sosté que "el Pacte per la Competitivitat és, per nosaltres, el full de ruta per avançar cap a un model més productiu". Des de CCOO entenen que el sistema de les Illes ha d'estar "basat en les noves tecnologies i en el canvi energètic, i no en la bombolla immobiliària" i, a més, ha d'incloure "una nova formació orientada cap als nous jaciments d'ocupació".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això de posar la mira en les activitat d'alt valor afegit forma part de la retòrica oficial des de fa dècades, però la realitat del mercat només ens condueix a una construcció bàsicament destructiva i a l'hoteleria del tot inclòs, sense volta de fulla. És l'economia de mercat la que ens imposa el que som i que genera crisis cícliques com la que ara patim, però aquesta té major virulència perquè va combinada amb una crisi climàtica a la qual no es fa front.