Després de cinc anys promulgant que "abaixar els imposts també és d'esquerres", el PSOE canvia el mapa de ruta. I la resposta de l'arc d'esquerres i sindical ha estat positiva.
José Blanco, ministre de Foment, havia anunciat despús-ahir la intenció d'augmentar els imposts de les rendes més altes. "Si és necessari apujar determinats tipus impositius per garantir polítiques socials o inversions públiques, ho farem", declarà la mà dreta del president del Govern.
De fet, l'anunci del titular de Foment ha agafat per sorpresa tots els agents socials consultats. "Pareix que l'estiu és una bona època per llançar idees en forma de globus sonda", assegura Elena Herrera, secretària general de la CGTa les Illes. "A veure què passa", deu pensar el ministre.
Tanmateix, José Blanco no mou cap dit sense consultar-ho amb el seu cap i amic, José Luis Rodríguez Zapatero. S'entén, així, que la proposta té el beneplàcit de la Moncloa i que es durà a terme aquesta tardor. De fet, el Parlament espanyol tornarà d'unes llargues vacances aquest setembre. Si tot segueix la marxa prevista, s'hi tornarà a forjar l'aliança d'esquerres amb ERC, IU-ICV i el BNG.
"Evidentment, això és el que reivindicam els treballadors", continua la sindicalista Elena Herrera. La CGT marca el perfil clàssic de l'esquerra: "Pagam imposts perquè després reverteixin en millores socials per a la població".
Toni Baos, membre de l'executiva de CCOO a l'Arxipèlag, també opina que "apujar els imposts és bo, i més en la situació en la qual ens trobam". Així mateix, Baos fa referència a la tradició sindical de demanar "progressivitat". Una paraula clau que explica, en si mateixa, la filosofia del l'IRPF.
CCOO defensa, fins i tot, que l'augment afecti també la classe mitjana. "Tothom que té doblers n'ha de posar; això sí, a partir de les seves possibilitats", teoritza Baos. I critica la idea conservadora de potenciar la davallada (o desaparició) dels imposts. "El que hem d'aconseguir és que els qui avui no puguin pagar, sí que ho facin el dia de demà".
L'augment, tanmateix, pot no afectar tantes persones com es pretén. Actualment, només un 3% de la població declara més de 600.000 euros i un 20% més se situa per sobre dels 60.000 euros. I és que els més rics, endemés, tributen mitjançant societats de capital variable (sicav), que tan sols paguen un 1% d'imposts.
El Partit Popular, evidentment, ja s'ha oposat a la mesura. La presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, assegurà ahir que l'estratègia econòmica del PSOE "es redueix a apujar els tributs als ciutadans".
Continuant en aquesta línia, el vicesecretari general del Partit Popular, Esteban González Pons, va ironitzar entorn de José Blanco per qualificar-lo de "gran economista" d'un Executiu què "no té política econòmica".
Més enllà ha anat Convergència i Unió, que ha amenaçat de trencar qualsevol tipus de suport amb el PSOE si duen endavant la pujada. Segons Josep Sánchez Llibre, portaveu d'Economia dels nacionalistes, CiU deixarà de ser "el salvavides" dels socialistes en la convalidació dels decrets econòmics del Govern. De fet, Sánchez Llibre recordà que la seva formació manté "un rebuig inicial" dels Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) corresponents a l'any 2010. En canvi, les formacions a l'esquerra del PSOE sí que donen suport al canvi en matèria fiscal. Ho fean, però, amb reserves.
Gaspar Llamazares, únic diputat d'Izquierda Unida al Congrés, lamentà que el Govern Zapatero "hagi suprimit l'impost del patrimoni i rebaixat el de societats". És per això que Llamazares dubtava, ahir, que el PSOE tingui la valentia de portar "dels fets a les paraules" l'increment esmentat.
Precisament ahir entrà en joc un nou col·lectiu, el dels tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). Aquests professionals demanaren la restitució de l'impost de patrimoni per als contribuents que declarin més d'1,5 milions d'euros. "Així es gravarà els qui realment tenen molt més i no els qui declaren que guanyen més".
La secretària confederal d'Ocupació de CCOO, Paloma López, demanà també la restitució d'aquest tribut, a més d'un augment del tipus marginal de l'IRPF que s'aplica a les rendes de més de 60.000 euros. "Ara se situa en el 42%, però hauria de pujar fins al 48%", defensà.
En qualsevol cas, els imposts no són ben rebuts per la majoria d'associacions patronals. Inés Beascoechea, vicepresidenta de la Pimem, alerta que el debat fiscal no es pot traspassar a l'impost de societats. "Esper que no el toquin, perquè tan malament com està tot ara... De fet, moltes empreses tenen pèrdues i així encara en tindrien moltes més", assegura.
Cal pensar que si es modificàs l'impost de societats (actualment en el 33%), "la petita empresa tancarà i les grans hauran de presentar molts d'ERO", argumenta. Tot i així, l'evolució d'aquest tribut -que grava els beneficis de les companyies- més aviat camina a la baixa. A Euskadi, per exemple, el PNB ha aprovat que baixi al 28%.
Bescaoechea assenyala igualment "la motivació" com un altre factor per explicar la desocupació -i, per tant, la manca d'ingressos de l'Estat i la necessitat d'apujar els imposts. Segons ella, "encara es veuen massa cartells de ‘se cerca operari' i ningú no s'hi presenta!".
La sindicalista Elena Herrera, en canvi, s'estima més focalitzar el problema en altres despeses. "Per què no eliminam la partida militar?", pensa en veu alta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No passa res, si s'aprova això, la dreta farà tot allò possible perquè els treballadors més borregos s'empassin les seves mentides i guanyin les eleccions, així és el nostre país.