“El turisme de masses no està esgotat”

Manera acaba de publicar el volum Europe at the seaside.The economic history of mass tourism in the Mediterranean. És un estudi sobre el turisme de masses amb perspectiva històrica, que analitza els casos líders del turisme de masses europeus: Itàlia, Grècia, la costa espanyola i, particularment, les Illes Balears. El llibre, del qual n'és un dels coordinadors, pretén ser un manual de referència entre el món universitari.

Quin és el públic al qual es dirigeix aquest volum?
És un manual d'estudi, pensat per a l'àmbit universitari. És el primer llibre que es publica a Europa sobre la història econòmica del turisme de masses des dels anys 40. Contempla 50 anys d'evolució turística i agafa les principals àrees protagonistes del turisme de masses: Itàlia, França, l'Esta espanyol, Grècia i també Portugal i la Gran Bretanya.

Dos dels onze capítols del llibre estan dedicats a Balears...
El de Balears és un cas de pionerisme empresarial i de pionerisme en l'activitat turística de masses. En poc temps una fornada de nous empresaris i empresàries que canvien la seva activitat conjuminen la seva capacitat emprenedora amb l'estratègia dels operadors turístics que comencen a treballar a Europa. Això fa que el cas de Balears sigui molt singular. Amb 1,1 milió d'habitants, les Illes tenen cinc o sis cadenes hoteleres col·locades entre les trenta primeres empreses del món. Allò més cridaner de Balears és que amb una massa crítica petita s'hagi pogut liderar des de posicions tan fermes el turisme de masses a l'àmbit mundial.

Miren molt a Europa el nostre model de turisme?
Sí. A Balears alimentam un autoodi econòmic de primera magnitud. A d'altres indrets aquesta activitat seria motiu de reivindicació constant, i de recordatori. Pens ara mateix en la siderúrgia del País Basc i el tèxtil de Catalunya. Aquí sembla que som una colla de mediocres, incapaços d'emprendre negocis, d'obrir-se a l'exterior... quan la nostra història econòmica delata tot el contrari. I la visió social del turisme de masses és malauradament negativa, perquè no es percep la diversificació econòmica que ha suposat per a la sector terciari.

Als hotelers se'ls acusa de no reinvertir els beneficis a l'Illa...
És normal que les empreses inverteixin fora. I, a més, hi ha la capacitat que tenen per arrossegar altres empreses. L'efecte multiplicador que té en l'economia que una cadena hotelera munti un hotel a 12.000 quilòmetres d'aquí és brutal: s'endú del lloc d'origen empreses instal·ladores d'aire condicionat, de decoració, d'electricitat..., etc. Això és molt important perquè facilita l'exportació de capital a fora i enriqueix el negoci de les empreses. El problema és de reconeixement social, per ventura el sector empresarial hauria de mantenir més inversió cultural aquí, col·laborar amb la universitat, explorar més en l'àmbit de les fundacions.

Aquest model de turisme de masses està esgotat?
En absolut. Té molts reptes, però: competir amb destinacions emergents -el Marroc, Tunísia, Egipte, etc- i no podem fer-ho per preus, sinó per qualitat.

En quin sentit?
Aposta per la conservació ambiental, per la tranquil·litat i la seguretat, per les nostres infraestructures sanitàries...

Continuarà sent el turisme el salvavides de la crisi a les Illes?
L'activitat turística i tot el que està vinculat a ella. El turisme avui dia per a Balears no només són turistes. Són activitats d'oci, empreses ambientals, de serveis, financeres... El turisme de massses ha permès diversificar tant l'economia balear que l'ha feta més forta.

No s'enfadarà Miquel Nadal perquè hagueu escrit un llibre sobre turisme, és que una altra crisi de Govern...
(Rialles). Esper que no...! Jo ho faig com a catedràtic, això és una activitatt estrictament acadèmica. Jo al cap i a la fi som conseller de manera efímera...