Segons les dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la disminució en el nombre d'hipoteques sobre habitatges a les Illes se sitúa 13 punts per sobre de la mitjana nacional, que ha estat d'un 36,7 per cent de caiguda.
L'import mig de les hipoteques sobre habitatges ha estat el febrer d'aquest any en 138.112 euros (123.643 euros a nivell nacional), un 17,7 per cent menys que els 168.007 euros de mitjana registrats el mateix mes de 2008 en les illes.
El total de les hipoteques sobre qualsevol tipus de finca rústica o urbana ha estat de 2.198 a les Balears, el 45,3 per cent menys que un any abans, mentre que el capital total prestat ha baixat el 57,9 per cent fins a 332,83 milions.
Tenint en compte totes les finques, el seu import mig ha descendit el 23 per cent i s'ha situat en 151.428 euros cada una (xifra lleugerament superior a la mitjana espanyola, de 148.798 euros).
Si es comparen les hipoteques constituïdes a les Balears amb el mes anterior, la baixada és en aquest cas d'un 9 per cent, en passar de 2.417 el gener de 2009 a les esmentades 2.198 el febrer d'aquest any.
Pel que fa al nombre de finques hipotecades per cada cent mil habitants, a l'arxipèlag s'han registrat el febrer 255 finques, fet que suposa un 47,5 per cent menys que el mateix mes de 2008 i sitúa la comunitat autònoma per sobre de la mitjana nacional per cada cent mil persones (240 finques).
A nivell estatal, les hipoteques constituïdes sobre habitatges el febrer han estat 51.827, el 36,7 per cent menys que el mateix mes de 2008, i el capital prestat ha baixat el 47,5 per cent fins als 6.408 milions.
Segons l'INE, l'import mig de les hipoteques constituïdes sobre habitatges ha descendit el 17 per cent, fins a 123.643 euros, amb el que ja suma tretze mesos consecutius de caigudes interanuals, si bé ha crescut l'1,3 per cent respecte al mes de gener.
El total de les hipoteques sobre qualsevol tipus de finca rústica o urbana ha estat de 89.104, el 28,5 per cent menys que un any abans, mentre que el capital total prestat ha baixat el 37,2 per cent (13.258,5 milions) i l'import mig ha caigut el 12,1 per cent (148.798 euros).
Per al total de finques urbanes, el capital prestat ha caigut el 40,4 per cent (11.905,2 milions, en tant que el nombre de finques hipotecades ha decrescut el 30 per cent (84.712).
Al contrari, i encara essent molt menor el seu número (4.392), els préstecs hipotecaris constituïts sobre finques rústiques han continuat creixent a un ritme del 20 per cent el febrer.
Les caixes d'estalvi foren les que han concedit la majoria de les hipoteques (53,2%), seguides dels bancs (36,9%) i altres entitats financeres (9,9%).
Quant al capital prestat, les caixes han concedit el 48,3 per cent del total, els bancs, el 42,9 per cent, i altres entitats financeres, el 8,8 per cent.
El tipus d'interès mig de les caixes ha estat del 5,54 per cent i el termini mig de 22 anys, mentre que als bancs, el tipus mig fou del 5,32 per cent i el termini mig de 20 anys.
L'interès variable continua sent el preferit en el 96,3 per cent de les hipoteques davant el 3,7 per cent de tipus fix, i entre els primers, l'Euribor ha estat la referència utilitzada al 86,8 per cent dels contractes.
El febrer, 40.945 hipoteques han canviat les seves condicions, el 24,6 per cent més que fa un any, de les quals 25.406 han correspost a habitatges, el 10,7 per cent més.
De les modificacions totals, 34.080 han estat amb la mateixa entitat (38,9% més), 4.658 canvis d'entitat (7,4% menys) i 2.207 canvis del titular del bé hipotecat (33,3% menys).
Així mateix, s'han cancel·lat mitjançant registre 49.040 hipoteques, el 29,7 per cent menys que un any abans.
El nombre de finques amb hipoteca constituïda per cada cent mil habitants ha estat superior a Cantàbria, amb 462, davant la mitjana nacional de 240.
Les comunitats autònomes amb l'import mig hipotecat major han estat Madrid (212.724 euros), País Basc (191.877 euros) i Navarra (190.366).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A aquesta notícia el que no es diu és que els BANCS han empitjorat les condicions respecte finals del 2008: el diferencial ha pujat, i donen menys doblers que abans. En dues paraules: els BANCS, els primers grans culpables d'aquesta crisi, són els que ara la empitjoren creant unes condicions pitjors enlloc de mirar-se bé que la gent pugui pagar la hipoteca, que és el que haurien d'haver fet des de el principi.