Endeutats a llarg termini

La pròxima etapa de la crisi serà determinada per un somni xinès. Segons Washington, en que podria somiar Pequín trobant-se la Xina com hi està, atrapada en la «trampa dòlar » dels seus 1.400 mil milions en actius nominats en dòlars nord-americans? (1). Segons els dirigents nord-americans i el seu seguici d'experts mediàtics, en romandre presoners i fins i tot en reforçar encara més aquesta presó comprant més Bons del Tresor i dòlars nord-americans (2). Però, sabem tots en el que somia realment un pres? Sens dubte en escapar de la presó. Per això, el LEAP/E2020, no té dubtes que Pequín ara està tractant (3) de desfer-se com més aviat millor d'aquesta muntanya dels actius «tòxics» en que es van convertir els Bons del Tresor nord-americans i la divisa monetària de la qual la riquesa de 1.300 milions xinesos (4) és presonera. En aquest GEAB N° 34, per tant, el nostre equip detalla els «túnels i passatges» que Pequín, discretament, ha cavat durant diversos mesos en el sistema econòmic i financer global, a fi d'evadir-se d'aquí a finals de l'estiu boreal de 2009 de la «trampa del dòlar». En el marc de l'aturada de pagaments dels Estats Units s'obrirà el període de «salvis qui pugui» que esdevindrà en regla del joc internacional, d'acord amb el G20 a Londres, de qui el text del comunicat final s'ha de llegir com la crònica de la «desarticulació geopolítica anunciada» que el LEAP/E2020 analitza en aquesta edició del Global Europe Anticipation Bulletin. Darrere del «joc de ximples» londinenc, on se suposa que tots creuen que la col·laboració «històrica» (5) internacional està funcionant, existeix una profunda divisió del G20: els nord-americans i britànics (seguit per un dòcil Japó) estan tractant desesperadament de preservar el seu control sobre sistema financer mundial, bloquejant o diluint qualsevol reforma significativa que pugui donar major autoritat a altres actors del sistema, ja que no tenen el suficient poder per imposar els seus objectius. Els xinesos, russos, hindús, brasilers... tracten de reequilibrar el sistema monetari i financer internacional al seu favor, però no poden (o potser, no volen veritablement (6)) imposar l'esmentada reforma. Els europeus (i quan s'utilitza aquest terme, significa cada vegada més l'UE sense el Regne Unit), per la seva part, són incapaços de decidir entre les dues úniques opcions que tenen a la seva disposició: enfonsar-se amb els Estats Units i el Regne Unit copiant les seves polítiques, o encausar el sistema monetari i financer mundial actual en col·laboració amb els xinesos, russos, hindús i brasilers. No aconseguiran apartar-se de Washington i Londres en la seva reproducció de les antigues polítiques que ja han fracassat totalment (7), si no s'atreveixen a preparar-se per al futur. Els europeus també tenen una gran responsabilitat en no implementar, durant la breu finestra temporal que encara existeix (menys de sis mesos), alguna acció important per evitar la crisi llarga i tràgica que durarà més d'una dècada (8). Més quan posseeixen el know how per ajudar a establir una reeixida moneda internacional basada en una cistella de les principals divises i un mètode polític que permeti la gestió dels interessos estratègics diversos d'un conjunt de països la moneda dels quals seria darrere de la nova divisa internacional de referència. Però, ja és evident el fracàs dels líders de l'UE (incloent l'Eurozona) en assumir aquestes responsabilitats, com si preferissin finalment veure al sistema occidental fer-se trossos (mentre proclamen el contrari), i no lluitar per fer de pont cap a un nou sistema mundial: o bé es tracta d'una decisió (el què LEAP/E2020 no creu) o és el resultat de la pusil·lanimitat dels dirigents europeus elegits per la seva docilitat (amb Washington i les grans operadors econòmics i financers europeus), en qualsevol cas, la neutralitat és molt perillosa per al planeta, ja que impedeix la posada en marxa d'un procés eficaç per evitar una llarga i tràgica crisi (9). En aquest GEAB, els nostres investigadors desenvolupen encara més les seves anticipacions sobre les possibles formes que adoptarà l'aturada de pagaments d'EUA a finals de l'estiu de 2009 i que el mes d'abril en curs (principal mes dels ingressos de l'impost a la renda als Estats Units) farà que sigui impossible d'ocultar (10). La insolvència dels Estats Units durant l'estiu de 2009 és, en efecte, una realitat cada vegada més calenta amb un dèficit ara totalment fora de control, una explosió de la despesa (+41%) i una caiguda dels ingressos fiscals (-28%), com preveia el LEAP/E2020 fa ja més d'un any: el mes passat, el dèficit federal ascendia a gairebé 200 mil milions de dòlars (molt per a sobre de les previsions més pessimistes). És a dir, amb prou feines una mica menys de la meitat del dèficit, malgrat el rècord de l'any 2008 (11), el mateix fenomen es repeteix en tots els nivells de l'estructura governamental del país: Estat federal, estats federats (12), municipis, ciutats (13), els ingressos fiscals de cada sector... desapareixen causant a tot el país un accelerat espiral de dèficit que ningú (sobre tot Washington) ja no domina. En aquest GEAB, ens emboquem a analitzart el «misteri del preu de l'or». Per al metall groc, els nostres investigadors (no de l'or, sinó de la informació) han identificat algunes pistes molt interessants per comprendre perquè (14), quan els compradors d'or són legions i a molts països hi ha informes de falta d'existència de monedes o lingots d'or, el preu d'aquest metall oscil·la al voltant del mateix punt durant mesos. Finalment, el nostre equip presenta les seves recomanacions per preparar-se per als pròxims mesos de la crisi, se centra aquest mes, principalment en els estalvis en general i les assegurances de vida en particular. __ Notes (1) Si el conjunt de les reserves xineses s'avalua en prop de 2.000 mil milions de dòlars, la part d'actius nominats en dòlars és com a màxim només del 70%, que dóna prop de 1.400 mil milions de dòlars. La resta essencialment consisteix en actius nominats en Euros. (2) No oblidem que aquests són en general els mateixos «experts» que predeien aquests últims anys que l'economia mundial es beneficiaria amb la desregulació dels bancs, que l'economia d'Internet obria la via a un creixement infinit, que els dèficit nord-americans eren un signe de força, que els preus dels béns immobles nord-americans no deixarien de pujar i per fi que endeutar-se sense restriccions era la forma moderna de l'enriquiment durador. (3) El missatge sobre el canvi necessari de divisa internacional de referència que Pequín va enviar al món sencer, i a les autoritats nord-americanes en particular, en vigílies de la cimera|cim del G20 de Londres no era per a res un «globus sonda» o una temptativa sense esperança d'èxit. Els dirigents xinesos no es feien cap il·lusió sobre la probabilitat que la mateixa fos discutida en el curs d'aquest G20. Van voler imposar aquest debat als passadissos de la Cimera a fi de passar-los un missatge, una advertiment oficiós a tots els actors del sistema monetari internacional: per a Pequín, el sistema basat en el dòlar està acabat. Si ningú no vol preparar un sistema alternatiu en comú, llavors, això es farà d'una altra manera. I els seus actes, analitzats en aquest número del GEAB, corroboren aquesta intenció. D'altra banda, la casualitat a l'agenda política és rara a Pequín, en el mateix període ha tret un llibre, titulat «Xina Descontenta » que demanda una acció més voluntariosa dels seus líders xinesos a fi d'imposar les seves decisions en l'escena internacional. Font: ChinaDailyBBS, 27/03/∫2009. (4 ) Enllaç per seguir aquesta xifra en temps real: Chine Information ( 5) Àngela Merkel va donar proves d'una gran clarividència trobant la paraula justa sobre la naturalesa de la Cimera del G20 a Londres. Va dir que era una reunió «gairebé històrica»; és la paraula «gairebé» la què resumeix el que va passar a Londres. Els dirigents de G20 «gairebé» van abordar les qüestions essencials; «gairebé» van definir un programa d'acció comuna; «gairebé» van aconseguir llançar nous estímuls econòmics i una fa una novació regulació financera mundial; «gairebé» van prohibir els paradisos fiscals; i «gairebé» van convèncer a l'opinió pública mundial. «Gairebé» però, per desgràcia, no realment. I això fa una bonica diferència per a la continuïtat de la crisi. (6) Aquest és, en efecte, el dilema del «joc internacional» analitzat en el GEAB N°33. En cert moment, l'interès dels protagonistes que pren força és deixar que l'antic joc pura i simplement es destrueixi per reconstruir-ne un que els convingui, en lloc de barallar-se per transformar l'antic joc mitjançant una transició llarga i incerta. (7) Especialment l'endeutament públic a ultrança, anomenat per Washington i Londres «estímul econòmic». (8) El G20 de Londres directament s'encamina en direcció a aquesta crisi de llarga durada. 9) A propòsit de la UE, l'equip del LEAP/E2020 desitja subratllar la vacuïtat de l'«anàlisi» econòmic-polític, sorgits essencialment dels eminents economistes i experts pròxims al Partit Demòcrata nord-americà, que relleven actualment els principals mitjans de comunicació internacionals, i que es limiten a retreure'ls als europeus... no fer el mateix que Washington. Paul Krugman encapçala la llista d'aquests «grans amics» d'Europa, que l'estimen tant que pensen saber millor que els europeus el que han de fer (i també el que han de ser propugnat també per seva extensió a Turquia, i fins i tot a Israel i Àsia Central), farien millor en ocupar-se d'assessorar eficaçment el seu propi partit i el seu nou president per evitar el col·lapse del seu país, perquè és això del que ara es tracta. Finalment, no sortim de la nostra sorpresa, fins i tot sorprèn de que tot un conjunt d'experts que durant anys va lloar tant els mèrits d'un sistema que avui s'enfonsa davant dels ulls de tots, encara s'atreveixi a donar lliçons a la resta del món. La decència més elemental li imposaria, a nivell internacional, una sola via respectable possible: el silenci. En tot cas, a Europa, aquest discurs, que té des de sempre adeptes acadèmics i periodístics, no va més perquè es refereix directament a una època passada. Com el fet, per altra banda regularment assenyalat pel LEAP/E2020, que és evident necessari i legítim tenir un punt de vista summament crític de la Unió Europea, els seus dirigents i les seves polítiques; però fer-ho amb l'únic criteri de la conformitat o no de les orientacions que dona Washington (o Londres) és inacceptable. Visiblement, així com els financers no han comprès encara que es va tombar la pàgina pel que fa a les seves opció de compra d'accions i seus «paracaigudes daurats», molts intel·lectuals i polítics no han comprès que les seves referències, els seus valors i les seves anàlisis ja pertanyen al passat. Han de pensar en que va succeir amb les elits del bloc soviètic per comprendre com i amb què rapidesa un sistema de pensament pot tornar-se obsolet. (10) A més de la disminució dels ingressos fiscals, presenciarem als Estats Units un gran moviment de rebel·lió contra la utilització dels impostos per salvar Wall Street i contra la magnitud dels dèficit previstos, que posa en tela de judici el conjunt de la classe dirigent nord-americana. Fonts: USAToday, 13/04/2009; MarketWatch, 16/04/2009. (11) Fonts: USAToday, 11/04/2009; MarketWatch, 10/04/2009. (12) Així a Califòrnia, els primers dies d'abril els fan témer ingressos molt inferiors a les pitjors previsions, provocant un dèficit pressupostari multiplicat per dos respecte de les previsions de fa només uns mesos. A nivell federal, un procés del mateix tipus està en curs, fent possible segons LEAP/E2020, un dèficit federal de prop de 3,5 bilions d'USD, o més del 20% del PNB dels Estats Units. Font: CaliforniaCapitol, 08/04/2009. (13) L'exemple de ciutats que com Auburn a la regió de Seattle van haver de prohibir el trànsit de camions de grans eixos a causa de la falta de medis per abasti'ls, és eloqüent. Font: SeattleBusinessJournal10/04/2009 (14) I permetre així anticipar les tendències dels mesos pròxims. Disabte 18 d'Abril de 2009 http://www.leap2020.eu/El-GEAB-N-34-esta-disponible!-Verano-Boreal-de-2009-Se-confirma-la-ruptura-del-sistema-monetario-internacional_a3137.html