La recepta de les emprenedores

Les dades indiquen una certa necessitat –potser soterrada, fins ara– de rebre informació i recursos a l’hora de muntar la pròpia empresa. El sector dels autònoms amplia la seva base social any rere any. A més a més, ho fa per iniciativa de la dona.

Una mirada amb perspectiva així ho corrobora. A principi de 2006, les Balears tenien 24.368 dones que feien feina per compte propi (un 31,6% del total d’autònoms). Un any més tard, la xifra pujava a 25.085 (31,7%), tendència que continuaria el 2008 (27.107 treballadores, el 31,9% del total).

L’increment en tres anys, en conseqüència, ha estat de l’11%. Evidentment, es camina amb pas molt lent. Però, tal com afirmava la premi Nobel Rigoberta Menchú, "no anirem mai cap enrere, ni tan sols per agafar impuls". En tot cas, la crisi econòmica –que darrerament impregna tota anàlisi possible–, també distorsiona la tendència alcista del nombre d’emprenedores.

Aquest 2009 ha començat, per exemple, amb una lleugera contracció del nombre d’autònomes (-161). Així ho reconeix Rafi Tur, presidenta d’Apta (Associació de dones autònomes de les Balears): "Les dones són les primeres que cessen en un negoci a causa de la crisi". Això s’observa, sobretot, en el cas de les immigrades.

Tanmateix, el Ministeri de Treball assegura que tan sols el 0,06% de les autònomes cessà durant 2008, en contraposició amb el 2,4% d’homes que també ho feren. I els percentatges motiven la reflexió següent: S’ha masculinitzat, aquesta crisi?

És probable que sí, però encara són les dones les qui més dèbils se suposa que són davant turbulències econòmiques. "Això, és clar, prové de les diferències establertes per l’educació que hem rebut", assegura Rafi Tur. I, precisament, és en contra d’això que actua la seva associació. "Ajudam a tramitar la paperassa ineludible en la creació d’una empresa, a dur-ne després la comptabilitat... I a llevar els temors interiors!".

Però un perill sobrevola el sector. La temptació de fer feina en negre i de tornar, així, a l’escenari de fa 20 anys. Perquè si una costurera, posem per cas, no pot pagar el lloguer... es donarà de baixa a la Seguretat Social i treballarà a ca seva. Tot i així, des d’Apta aconsellen repartir-se les despeses per fer més viable el negoci. "Una bona idea és, per exemple, compartir el lloguer del local".

Tanmateix, és del futur pla de rescat que impulsi el Govern central que en dependrà no arribar a l’extrem de treballar en negre. O de no fer feina.

"Quan era assalariada, notava més el sexisme"

"Arrossegam una manera de fer les coses que, afortunadament, va canviant". És l’optimista missatge d’Irene Llull, flamant presidenta de Joves Empresaris.

I vet aquí que el seu sector, el de les consultories jurídiques, està bastant masculinitzat. "Tanmateix, hi hem començat a superar els rols", afirma. I és que les diferències "no són empresarials, sinó culturals". La seva organització té desenes d’autònomes associades, bàsicament del sector serveis i vinculades, així mateix, al turisme.

No n’hi ha, de dones mecàniques o electricistes? Pareix que les que fan feina en professions amb majoria masculina són poques. O poc visibles. Mariona Luis, associada a Joves Empresaris, és enginyera i explica que "no he sentit mai aquell famós sostre de vidre del qual parlen". En tot cas, sí que ha notat que els seus dos fills necessitaven una atenció que ella, amb la seva feina en una multinacional, no podia assumir. "De manera que em vaig fer autònoma, la sortida millor per conciliar la vida laboral i la familiar", assegura.

Irene Llull, en canvi, encara no és mare. "I no he hagut de fer front a aquest problema de la conciliació", reconeix. Però sí que ha viscut la sempiterna lluita per la igualtat a les empreses. "Quan era una treballadora assalariada, notava més el sexisme", confessa. "Encara que, hi insistesc, crec que aquesta és una etapa que ja hem superat".

Ara, en canvi, ha d’afrontar un altre mite. Ella, com a autònoma, és empresària. "I, és clar, quan la gent sent que ets empresària, pensa: Uf! Explotadora, capitalista! I no és així –es defensa amb rialles–. Som emprenedores amb una motivació social i advocam per la sostenibilitat...". De fet, cada dia són més i, per paradoxal que sembli, és gràcies a la crisi, que "ha despertat les ganes i la imaginació d’algunes dones que no treballaven".