“El terme deflació està totalment fora de lloc”

Moltes veus s’entesten a veure l’ombra de la deflació, ens trobam en aquesta situació o no?
D’entrada just hi ha una dada negativa. S’entén que amb titulars com "La inflació entra en negatiu per primer pic en la seva història" la gent es pregunti què està passant, però ara mateix no tenim en deflació i tampoc la preveim. La deflació és un concepte clar: la disminució contínua i generalitzada dels preus. No és una opinió. Amb aquesta definició, el terme està totalment fora de lloc. Per sort, no és tan fàcil que una economia entri en aquesta situació.

Què suposa exactament un escenari deflacionista?
Sempre està associat a una situació econòmica molt dolenta i es produeix per una dràstica reducció de la demanda agregada –consum de les famílies, inversió privada i pública– que provoca el conseqüent descens de la producció, associada a una etapa de depressió econòmica perllongada.

I una inflació negativa?
L’augment del valor real dels deutes. A més, com a conseqüència, pot créixer la morositat.

Per què l’IPC de Balears continua sent positiu?
No és que hi hagi una gran diferència entre Balears i l’Estat, l’evolució és semblant. Si comparam els gràfics, la tendència de l’IPC estatal i el de les Illes és la mateixa: ambdós començaren a desaccelerar el setembre passat, perquè estan condicionats per factors externs que els han afectat de la mateixa manera.

Quines raons expliquen la davallada dels preus?
D’una banda, les partides més volàtils de l’índex, que són els productes energètics i els aliments. La desacceleració començà a partir del segon trimestre del 2008, d’ençà que caigué el valor del petroli. A més, aquest arrossegà el preu dels productes energètics i, per extensió, el dels carburants i el del transport. El cost del menjar està també marcat per les fortes pressions dels mercats internacionals sobre les matèries primeres. El març de l’any passat la rúbrica dels aliments no elaborats s’encarí un 4,1%, mentre que enguany l’increment ha estat del 0,4%. Per descomptat, també ha influït la situació econòmica general: ens trobam davant una contracció del cicle i, quan l’economia es refreda, els preus van a la baixa.

És a dir, que no tots els valors han baixat?
No. A més, la caiguda té caràcter estacional. Per entendre-ho ens hem de fixar en la inflació subjacent –que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics–, que ens mostra com evoluciona el nucli dur dels preus. En l’actualitat es troba en l’1,5% a Balears i en l’1,3% a l’Estat.

L’IPC no deixarà de produir-nos ensurts mai?
No, perquè totes les economies són energèticament dependents.

Com es veu traslladat al carrer la baixada de l’índex?
Aquest recull la mitjana dels preus de la cistella de compra de les famílies. Per tant, s’ha de percebre alguna cosa als supermercats, a la benzineria, als restaurants, etc. No es veurà que baixin els valors, però sí que no augmentin tant.

És recomanable mantenir el poder adquisitiu dels treballadors o la congelació salarial?
Mantenir el poder adquisitiu per estimular el consum és molt important, però, si les empreses no poden suportar els marges, això repercutirà en la destrucció d’ocupació i la situació acabarà perjudicant els treballadors. S’ha de cercar un equilibri, amb una solució a llarg termini per a tots dos.

Aguantarà la caixa de la Seguretat Social amb tant d’atur?
És evident que ara l’Estat té necessitat de recursos. S’ha de veure si el superàvit d’aquests darrers anys ja s’ha acabat d’estirar i, en aquest cas, per ventura entrarà en un període puntual deficitari.

El preu de l’habitatge lliure ja es troba al nivell del 2006, creis que continuarà caient?
Aquests preus queden fora de l’IPC i el seu comportament mostra que la bombolla immobiliària ha acabat. Tot apunta que es mantindran a la baixa.

La morositat dels bancs ja es troba en el 4%. Quant poden suportar les entitats?
No sé quant, però és evident que les entitats espanyoles i de les Balears han estat prudents i tenen les seves ràtios de solvència i liquiditat garantides.