Però el fet que ja siguin dones un de cada quatre directius és, per se, una dada positiva sempre que es posi en perspectiva. En xifres absolutes, són 7.940 treballadores amb aquests càrrecs. I 6.039 estan en empreses amb 10 o menys treballadors.
O sigui, que el 75% de les dones directives ho és de petites societats. Algunes de les quals solen ser, alhora, negocis familiars. Pareix raonable pensar, per tant, que la familiaritat de l’empresa hi té un pes molt important.
Inés Beascoechea, membre de Pime Indústria i petita empresària, considera que la familiaritat hi resulta clau. "El meu cas és paradigmàtic: tenc una empresa familiar, de segona generació i sense fills mascles". Ella, idò, n’és la directiva. "En general, els descendents dels fundadors del negoci n’agafen el relleu, en comptes de contractar una persona externa", explica Beascoechea.
Però no tan sols la familiaritat explicaria l’alta concentració de directives en petites societats, i no en mitjanes o grans. "Les dones dirigents també són promotores de l’empresa", assegura Solange Montarce, directora del viver de companyies potenciat per Eivissa Crea.
Pel seu compte
Què es vol dir amb això? Doncs que, en la seva àrea de treball, les dones –especialment a Eivissa– no són "fitxades" per ocupar càrrecs directius, sinó què elles mateixes són emprenedores i munten una empresa pròpia. I, com a promotores, després també la gestionen.
La conclusió, per tant, és que les dones han de recórrer a muntar la seva petita companyia si el que volen és arribar a dirigir-la.
Beascocechea comparteix, en part, aquesta anàlisi. "A més a més, ens trobam davant una tendència a l’alça: la gent jove, preparada i amb estudis, té l’empenta per desenvolupar el seu propi projecte". "En aquest temps de crisi econòmica, tampoc no és fàcil que es realitzin fitxatges d’alts directius", afegeix.
Joana Pons, presidenta de l’Associació de dones empresàries de la CAEB, no ho veu tan clar. "Jo crec que hi ha de tot. Moltíssimes dones dirigeixen empreses que, tot i ser de menys de 190 empleats, no es poden considerar petites".
Vet aquí un altre matís de criteri: quants de treballadors ha de tenir en plantilla una companyia per considerar-la gran? "Si partim del fet que som una illa i de la situació de l’economia, crec que 10 empleats ja són molts", assegura Pons.
Entre aquesta massa de treballadors, es troben unes persones que es podrien qualificar de "predirectives". Encara no s’han incorporat a la direcció de l’empresa, però són joves i emprenedores. I, probablement, aviat n’hi haurà més.
Amb aquesta projecció laboral, una trentena de dones realitzà el curs del Centre d’Estudis Econòmics, el barceloní Esade, el desembre passat. Impulsat per Maria Duran, directora general de Responsabilitat Social Corporativa, el curs es convertí en una eina motivadora per a les participants. Tres d’elles en donen testimoni en aquestes pàgines.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.