La taxa espanyola d’inflació harmonitzada caigué vuit dècimes fins al -0,1% el març, segons l’indicador avançat publicat ahirper l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Tècnicament, es parla de deflació quan els preus en una economia baixen durant dos trimestres consecutius. El ministre d’Economia, Pedro Solbes, demanà que "no s’exageri la dada" i afirmà que encara no es pot parlar de deflació, ja que només es produeix quan "hi ha un descens continuat dels preus" durant diversos mesos.
La taxa anual de l’IPC harmonitzat sol coincidir amb la de l’IPC general, l’evolució del qual es publicarà el pròxim 15 d’abril. En cas que l’IPC general se situï en el -0,1%, la inflació interanual espanyola entraria per primera vegada en negatiu i registraria el seu vuitè descens consecutiu. En concret, des de 1961, any en què s’inicia la sèrie, mai no s’ha experimentat una taxa negativa de creixement dels preus. Des de juliol de 2008, quan tocà un sostre del 5,3%, l’IPCH ha descendit 4,6 punts i ha coincidit amb la tendència a la baixa del preu del petroli i amb l’abaratiment d’alguns aliments. El març del 2008, la taxa interanual de l’IPCH es trobava en el 4,6%.
Segons el secretari d’Estat d’Economia, David Vegara, l’IPC continuarà amb taxes negatives "fins després de l’estiu" per l’efecte base del petroli, la qual cosa no significa, insistí, que hi hagi deflació. Així, explicà que no hi haurà una baixada "persistent i generalitzada dels preus", perquè quan desaparegui l’efecte base del petroli les taxes de l’IPC deixaran de ser negatives. Amb els càlculs de Vegara coincideixen la majoria d’experts macroeconòmics, que descarten que hi hagi deflació, malgrat reconèixer que preveien que la taxa d’inflació no fos negativa fins a abril o maig. María Jesús Fernández, de la Fundació de caixes d’estalvis (Funcas), opinà que les dades reflecteixen que la caiguda de la demanda s’ha "intensificat notablement" i augurà percentatges negatius fins a octubre.
Per Carlos Maravall, d’Analistes Financers Internacionals (AFI), la taxa negativa "posa de manifest un ajust de preus major del previst", conseqüència del "greu deteriorament de l’activitat econòmica", i augurà que la inflació registrarà índexs negatius durant tot l’any. Pel secretari general d’UGT, Càndido Méndez, la caiguda dels preus era una "dada previsible" que mostra "fins i tot quin punt la recessió està fent efecte en l’economia espanyola" com a conseqüència de la "caiguda del petroli. A més, es preguntà "fins a quin punt" s’han de mantenir les polítiques públiques per combatre la situació econòmica actual. Tant des del PP com des de CiU foren més pessimistes. Mentre que el portaveu d’Economia dels populars, Cristóbal Montoro, assegurà que les dades d’inflació demostren que l’economia espanyola "no té pols"; el portaveu econòmic del grup català, Josep Sánchez Llibre, alertà del "risc cada pic més imminent" de deflació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La deflation ès una situation natural. Durant el periode 1930-1960 estavan en deflation. Durant els periodes de deflation els bancs centrals no han de injectar doblers, sinó fer lo contrari, retirar fonds. La massa monteria se ha de mantenir constant o disminuint. L'interés ha de esser zero o negatiu, ja que si ara (2009) una cosa val 100, l'any 2015 pot valer 96. La pression fiscal també ha de disminuir, fa uns sis anys que estava a un 36%, ara està a més del 41%, més un 6% de deficit o sigui un 47%. Per molt que facin els economistas en tonar a la situation de abans, la inflationista, no ho conseguiran, ja que l'individu que nom Pujol, Durand, Schmidt, Jiménez, etc. ès no gastar més de lo que té o guanyi.
Així vendran més turistes.
Bé, quan els preus varen pujar una barbaritat, no se si recordeu la l'entrada de l'euro, a quants de treballadors varen pujar proporcionalment els sous? Moltes empreses i autònoms es varen inflar, però els treballadors , res de res. O sigui, que si ara els preus davallen esperem tornar recuperar el poder adquisitiu perdut. Supòs que els economistes em rebatran aquesta opinió, però me fot un ou, veig que hi ha molts d'economistes al món però els bancs segueixen fent fallides, hi ha gent que segueix passant fan, la riquesa segueix estant mal repartida, en poques paraules, aquest economistes no tenen ni puta idea, només saben blindar-se els sous.
És l'excusa ideal per no pujar sous... i per baixar-los a empreses "en crisi".
I si caigués per sota zero, per exemple -5.7%què passaria? És possible matemàticament? Baixarien els sous proporcionalment a la variació de l'IPC? Estic intrigat; no acollonit.